Al Nelson, a la Malena, a l'Arquimedes, a la vídua Salleres, a Madamfransuà, a l'Aleix, a la Júlia Quintana, a l'Honorat del Rom, a l'Estanislau... al Jesús Moncada, a la Rosa Maria Moncada, als amics i amigues de Mequinensa. Persones reals o imaginades que ja formen part del nostre món.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
dijous, 29 de maig del 2008
dijous, 8 de maig del 2008
Desolació (Joan Alcover - Maria del Mar Bonet)
Aquest poema de Joan Alcover ens pot acostar al sentiment de desolació de la Carlota de Torres per l'ensulsiada del seu món.
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques, una a una, va rompre la tempesta,
i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí,
obert i sens entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava,
i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort:
cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.
dijous, 24 d’abril del 2008
"Et deixaré la veu" Josep Tero - M. Àngels Anglada
Aquest poema el dediquem a Jesús Moncada, al seu “Camí de sirga” i a la gent de Mequinensa. Ell ens ha deixat les paraules i ara té els llavis closos, però els qui hem tingut el privilegi d’assaborir-les comptem amb la nostra veu per escampar-les.
Et deixaré, si vols, la veu
mentre tu tens els llavis closos.
Molt lentament he après els mots
i l’aspre foc que els encadena:
són teus i en canvi et prendré un poc
de la teva llarga tristesa.
Et deixaré, si vols, la veu
mentre tu tens els llavis closos.
Molt lentament he après els mots
i l’aspre foc que els encadena:
són teus i en canvi et prendré un poc
de la teva llarga tristesa.
diumenge, 20 d’abril del 2008
El cafè del Moll - Martí Marimon i Aguadé
En Martí Marimon i Aguadé és fill d'una nostra companya de les classes de "Camí de sirga". Arran de la lectura de Camí de sirga i de l'obra de teatre L'aigua va compondre aquesta descriptiva peça musical en què ens és fàcil d'imaginar-nos els vilatans que acudien al Cafè del Moll. Si voleu saber més coses d'aquest jove músic i filòsof poeu adreçar-vos al seu blog.
http://consideracionsdelavidarara.blogspot.com/
dijous, 10 d’abril del 2008
Jo vinc d'un silenci. Raimon
El Nelson “caminava sense ensopegar una ànima, abaltit pel silenci feixuc. La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent...”
Fotografia de Lourdes Granados
dissabte, 5 d’abril del 2008
Porrera (Mequinensa)
Dediquem aquesta cançó a la vila de Mequinensa, a Jesús Moncada i al Nelson (protagonista d'aquest capítol). Però quan la cantem adaptarem uns quants mots. Canviarem les paraules “Molló, Teixeta, Marrades, Sentiu...” per les que ens acostin més a Mequinensa “Molls, Ebre, llaüts...”
Estimo aquesta terra
com una amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.
Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornaveu de solituds,
pas a pas la reconec
i en l´amor la sento altiva i tendra.
La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se´m fa present
que el meu cor sense ella no batega.
Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, 1995.
dijous, 13 de març del 2008
"Paisatge de l'Ebre" La batalla de l'Ebre
La cantant Teresa Rebull va musicar i cantar aquesta excel·lent poesia de Josep Gual.
"Avui he tornat a la Serra de Pàndols.
I a la cova he trobat
les sabates d'en Jaume."
dijous, 6 de març del 2008
Nocturn per acordió Joan-Salvat Papasseit Xavier Ribalta
"Nocturn per acordió" de Joan-Salvat Papasseit ens podria menar del moll de Barcelona als molls de Mequinensa. Guardaven fusta al moll de Barcelona o guardaven lignit al moll de Mequinensa. Però, l'oració dels fanals dels llaüts també era de tants colors com l'Ebre sota el sol. I totes les mans dels llaüters i sirgadors com una farandola, també feien un jurament al redós del foc (de l'Arquimedes o del Nelson, de l'Atanasi Resurrecció o del Joanet del Pla). I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes...
dissabte, 23 de febrer del 2008
"Es fa llarg esperar" Pau Riba M. del Mar Bonet
Dediquem aquesta cançó a la Malena, a l’espera turmentada que vivia esperant rebre notícies de l’Aleix de Segarra.
dissabte, 16 de febrer del 2008
No sé com - Raimon
Cançó: “No sé com” Raimon
Dediquem aquesta cançó a la Carlota de Torres. La Carlota sempre va estimar en Francesc Romaguera, malgrat els seus menyspreus i la seva indiferència. Ella va esperar que algun dia trucaria a la porta i l’aniria a veure. Però el Francesc mai més no va aparèixer, tan sols el va veure, des del balcó del casal, Ebre enllà que se n’anava amb un llaüt que a ella li va semblar un sepulcre.
No sé com
Dediquem aquesta cançó a la Carlota de Torres. La Carlota sempre va estimar en Francesc Romaguera, malgrat els seus menyspreus i la seva indiferència. Ella va esperar que algun dia trucaria a la porta i l’aniria a veure. Però el Francesc mai més no va aparèixer, tan sols el va veure, des del balcó del casal, Ebre enllà que se n’anava amb un llaüt que a ella li va semblar un sepulcre.
No sé com
dijous, 7 de febrer del 2008
Dóna'm la mà. Miquel Martí i Pol - Lluís Llach
Aquest poema de Miquel Martí Pol el dediquem a la relació amorosa entre l’Aleix de Segarra i la Malena.
dimarts, 29 de gener del 2008
Si tornaves...
Lletra i música de Josep Tero
El Nelson hauria pogut dedicar aquesta cançó al vell Arquimedes Quintana.
Capítol V de la segona part
dijous, 10 de gener del 2008
Cançó de taverna. Apel•les Mestres (Barcelona, 1854 – 1936)
"L’any 1925 van matar l’Arnau Terrer. L’Arnau es gitava a la Taverna de les Anguiles; però la nit de l’assassinat no hi va aparèixer. Destacaren les protestes del cafè del Moll, però la conclusió oficial de les diligències fou de mort per accident. "
Camí de sirga
Dediquem aquest poema d’Apel•les Mestres, cantat per Emili Vendrell, a l’Arnau Terrer.
dijous, 13 de desembre del 2007
Els contrabandistes - Josep Tero
¿Què es feia, del Neptú quan desapareixia amb la tripulació? ¿Era veritat que la peonada de dimonis del Nelson baixava fins al delta, eludia la vigilància de la Marina, eixia a mar i es dedicava al contraban?
Camí de sirga
Cançó tradicional de lladre/adaptació musical Josep Tero
dijous, 29 de novembre del 2007
Dos anònims
A la cançó al damunt de la tomba hi canta un esparver que maleeix les guerres.
Des d’aquí recordem les guerres que, de moment, hem anat veient en el llibre i també les maleïm: la Guerra del Francès. la del Marroc, la de Cuba... El Batlle era el Romaguera (pare del Francesc).
Música i lletra d'Ovidi Montllor
Veu de Maria del Mar Bonet
dimecres, 14 de novembre del 2007
Per una cançó
Haris Alexiou - Maria del Mar Bonet
Dedicada al gran amor de Madamfransuà i també al del Silveri Tona i la Camil·la. Així com als amors d’amagat que es vivien a les nits de l’Edèn.
dimarts, 6 de novembre del 2007
De mati em càlçoc
Aquest poema de J. V. Foix el dediquem als llaüters Arquimedes Quintana, Josep Ibars i Nelson. El missatge vital, alegre i fantasiós del text ens transporta a les vides engrescadores d'aquests patrons de Mequinensa. Música i veu del poeta, rapsode i cantant Celdoni Fonoll.
Remena nena
Aquest cuplet d'abans de la guerra el dediquem a Madamfransuà, que va arribar en llaüt a Mequinensa de la mà del patró Arquimedes Quintana. Va ser corista de l'Edèn.
El canta Guillermina Motta.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
diumenge, 21 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
