Aquesta és la primera edició de vídeo que hem fet. A partir d'ara en volem fer moltes més. És una tanka amb imatges i música de fons.
dissabte, 9 de febrer del 2008
Una carpa
No bufava ni un alè de garbinada. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt, de tornada de Tortosa.
"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."
La carpa
Silent la vila,
ni un llaüt a l'Ebre,
i, massa calma.
Sobtat llampec de plata,
enlluerna la carpa.
En l'aire queda,
mostra la vila, crema!
L'aigua trenca,
avisa, mal auguri,
dammnada i trista vila.
Josefina Vendrell
"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."
Camí de Sirga
Per Mercè de Lasa
La carpa
Silent la vila,
ni un llaüt a l'Ebre,
i, massa calma.
Sobtat llampec de plata,
enlluerna la carpa.
En l'aire queda,
mostra la vila, crema!
L'aigua trenca,
avisa, mal auguri,
dammnada i trista vila.
Josefina Vendrell
dijous, 7 de febrer del 2008
Passegem-nos pels blocs de la classe
Dissabte dia 2 de febrer, va fer 800 anys del naixement del rei Jaume I. Si visiteu el bloc de la Josepa Vendrell podreu llegir un sonet que ha escrit per celebrar aquesta efemèride.
En el bloc de la M. Dolors Figueras, prou conegut pel seu dietari de classe, hi trobareu la veu de la Malena. Busqueu-la.
En els de la M. Dolors Cerdanya i de la Francina Gili, hi podreu llegir dues històries amb una bona estratègia literària manllevada de la novel·la de Jesús Moncada.
I, per acabar, pareu atenció perquè a l'àgora hi anireu trobant nous espais on els resums, els recursos literaris, el dietari, el lèxic... hi apareixeran amb l'ordre dels capítols. És un material molt útil elaborat per alumnes del curs: Rosa Vila, Mercè de Lasa, Laura trovó, Francina Gili...
Us felicitem per la bona arrencada de les tankas i perquè tothom ja sap com publicar textos i penjar imatges.
Recordem que el dia 14 de febrer farem una trobada entre blocaires del matí i blocaires de la tarda per saber qui és cadascú. La Maria Castro s'encarrega de la "logística" de la reunió.
El dia 20 de febrer, a les 9 del matí, a l'aula 302, en Gabriel Salvans, fotògraf de professió i rapsode d'afició, ens oferirà una lectura del Camí de sirga. Tothom hi és convidat.
En el bloc de la M. Dolors Figueras, prou conegut pel seu dietari de classe, hi trobareu la veu de la Malena. Busqueu-la.
En els de la M. Dolors Cerdanya i de la Francina Gili, hi podreu llegir dues històries amb una bona estratègia literària manllevada de la novel·la de Jesús Moncada.
I, per acabar, pareu atenció perquè a l'àgora hi anireu trobant nous espais on els resums, els recursos literaris, el dietari, el lèxic... hi apareixeran amb l'ordre dels capítols. És un material molt útil elaborat per alumnes del curs: Rosa Vila, Mercè de Lasa, Laura trovó, Francina Gili...
Us felicitem per la bona arrencada de les tankas i perquè tothom ja sap com publicar textos i penjar imatges.
Recordem que el dia 14 de febrer farem una trobada entre blocaires del matí i blocaires de la tarda per saber qui és cadascú. La Maria Castro s'encarrega de la "logística" de la reunió.
El dia 20 de febrer, a les 9 del matí, a l'aula 302, en Gabriel Salvans, fotògraf de professió i rapsode d'afició, ens oferirà una lectura del Camí de sirga. Tothom hi és convidat.
Dóna'm la mà. Miquel Martí i Pol - Lluís Llach
Aquest poema de Miquel Martí Pol el dediquem a la relació amorosa entre l’Aleix de Segarra i la Malena.
Recordant Sau i Mequinensa Tanka
Al frec dels arbres,
el vell crit oblidava
perdut en l'ombra.
Sentiments..., més silencis...
absències..., enveges...
Jossie Casanovas
Tankas del capítol VI
Les pintures del convent
Al refrectori
deesses, sàtirs, nimfes
muts contemplaren
trobades ansioses,
secretes abraçades.
Encapçalava
un nu de la Malena
amb barret frigi
clamors republicanes,
serenates i danses.
Esgarraparen
fantasia de plomes
i algunes perles
les ungles esmolades
d'una rata esverada.
Convent de monges,
toques i deixuplines,
dins acollia
l'Aleix i la Malena
encaixats, amorosos.
M. Carmen Juan
TANKAS
-----------
Amb llum de dia
rates esborronades
del cau sortien.
Esguellen aterrides
cercant bona fugida.
-------
Centaures, sàtirs,
bacants, belles deesses,
borratxos Bacus,
esbojarrades nimfes,
bacanals clamoroses.
--------
Gentil Malena,
el record t'acarona.
Enamorada,
enyores dies tendres,
trobades clandestines.
--------
Convent de monges,
dels amors testimoni;
murals que evoquen
escenes de follia,
saraos mitològics.
-------
L'home que estimes
és un dotat artista.
Mai no descansa,
ressuscita fantasmes,
esperits d'altres dies.
--------
Vius recluïda,
del món tot et rellisca,
res t'amoïna.
Malena de Segarra,
ja poden cantar missa!
--------
Lliscava el llaüt
per les aigües negroses.
El trist presagi
d'aquella nit a l'Ebre
encara et neguiteja.
Francina Gili
Al refrectori
deesses, sàtirs, nimfes
muts contemplaren
trobades ansioses,
secretes abraçades.
Encapçalava
un nu de la Malena
amb barret frigi
clamors republicanes,
serenates i danses.
Esgarraparen
fantasia de plomes
i algunes perles
les ungles esmolades
d'una rata esverada.
Convent de monges,
toques i deixuplines,
dins acollia
l'Aleix i la Malena
encaixats, amorosos.
M. Carmen Juan
TANKAS
-----------
Amb llum de dia
rates esborronades
del cau sortien.
Esguellen aterrides
cercant bona fugida.
-------
Centaures, sàtirs,
bacants, belles deesses,
borratxos Bacus,
esbojarrades nimfes,
bacanals clamoroses.
--------
Gentil Malena,
el record t'acarona.
Enamorada,
enyores dies tendres,
trobades clandestines.
--------
Convent de monges,
dels amors testimoni;
murals que evoquen
escenes de follia,
saraos mitològics.
-------
L'home que estimes
és un dotat artista.
Mai no descansa,
ressuscita fantasmes,
esperits d'altres dies.
--------
Vius recluïda,
del món tot et rellisca,
res t'amoïna.
Malena de Segarra,
ja poden cantar missa!
--------
Lliscava el llaüt
per les aigües negroses.
El trist presagi
d'aquella nit a l'Ebre
encara et neguiteja.
Francina Gili
La relació entre el Nelson i la Júlia
El text de Camí de sirga que trobareu a continuació és breu però ple de matisos.
Referint-se a la Júlia Quintana:
"Mai no s'havia trencat el fil misteriós que l'unia a la dona. Enmig dels tràngols més durs, era ella qui realment l'havia sostingut fins i tot sense dir-li res, com el dia que ell va desembarcar del llaüt miravetà després de la bogeria de la mort de la filla i va trobar la Júlia al moll. Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores:hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentí que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb el ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vida desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."
Camí de sirga
Comentari personal:
No és un fet puntual que Jesús Moncada s'expressi de forma tan poc convencional, amb un punt d'acidesa si cal, i entrant suaument en les descripcions. Però al mateix temps amb un gran realisme que sembla fins i tot que coneguem els seus personatges i les seves vides com si fos gent a qui veiéssim cada dia. En aquest text l'escriptor fa un retrat tan clar i contundent dels sentiments del Nelson, que de tan forts que són traspassen visceralment el lector com si d'un tallant es tractés. Home de poques paraules ( El Nelson), silenciós i atrapat per uns fets que l'entristeixen, s'estavella contra ell mateix en adornar-se que sense la Júlia el món deixava de tenir sentit, perquè l'essència d'aquella dona l'havia portat a sobreviure, a recórrer el riu i a ser un home fort fins aleshores. És com si d'un sol glop es begués tota l'aigüa dels molls, despertant-li la febre i la bogeria d'una inconsciència dormida que l'havia portat a cada pas a trobar-se amb ella. L'escriptor entenedor de la importància de la posada en escena (del lloc ons els seus propis personatges s'encarreguen de fer-lo arribar) , i jugant amb aquella subtilesa que el caracteritza gosa posar al límit al lector, en aquesta aposta dels sentiments que, com una espiral que t'envolta, no et deixa indiferent.
Breus i encisadores, aquestes línies recullen, com una abraçada, l'expressió més palpitant de l'amor sense embussos entre el Nelson i la Júlia.
M. Carmen Roig
Referint-se a la Júlia Quintana:
"Mai no s'havia trencat el fil misteriós que l'unia a la dona. Enmig dels tràngols més durs, era ella qui realment l'havia sostingut fins i tot sense dir-li res, com el dia que ell va desembarcar del llaüt miravetà després de la bogeria de la mort de la filla i va trobar la Júlia al moll. Els seus sentiments van cristal·litzar aleshores:hagué de fugir sense mirar-la per poder contenir la força que l'empenyia a abraçar-la i sentí que cada partícula del seu cos i de la seva ànima es fonia amb les d'ella. S'adonà que l'estimava amb els ulls, amb la pell, amb el membre, amb l'esment, amb el cor, amb el ossos, amb els músculs. Aquella saó, pressentida per la seva dona abans que ell mateix en tingués consciència, l'amarà de cap a peus sense remei. Va durar sempre: en tenia prou d'entreveure-la pel carrer per sentir-se trasbalsat. Ara la Júlia se n'anava, desapareixia de la vida desfeta amb els molls plens de vaixells morts, i ell intuïa que no la tornaria a veure."
Camí de sirga
Comentari personal:
No és un fet puntual que Jesús Moncada s'expressi de forma tan poc convencional, amb un punt d'acidesa si cal, i entrant suaument en les descripcions. Però al mateix temps amb un gran realisme que sembla fins i tot que coneguem els seus personatges i les seves vides com si fos gent a qui veiéssim cada dia. En aquest text l'escriptor fa un retrat tan clar i contundent dels sentiments del Nelson, que de tan forts que són traspassen visceralment el lector com si d'un tallant es tractés. Home de poques paraules ( El Nelson), silenciós i atrapat per uns fets que l'entristeixen, s'estavella contra ell mateix en adornar-se que sense la Júlia el món deixava de tenir sentit, perquè l'essència d'aquella dona l'havia portat a sobreviure, a recórrer el riu i a ser un home fort fins aleshores. És com si d'un sol glop es begués tota l'aigüa dels molls, despertant-li la febre i la bogeria d'una inconsciència dormida que l'havia portat a cada pas a trobar-se amb ella. L'escriptor entenedor de la importància de la posada en escena (del lloc ons els seus propis personatges s'encarreguen de fer-lo arribar) , i jugant amb aquella subtilesa que el caracteritza gosa posar al límit al lector, en aquesta aposta dels sentiments que, com una espiral que t'envolta, no et deixa indiferent.
Breus i encisadores, aquestes línies recullen, com una abraçada, l'expressió més palpitant de l'amor sense embussos entre el Nelson i la Júlia.
M. Carmen Roig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)