divendres, 9 de novembre del 2007

Sortides i postes de Sol (part 1, capítol 1)

Capítol 1

"La vigília enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis,ors esmorteïts i bromalls negres..."

"Fou un crepuscle ensopit, gens comparable ni tan sols ala mitjana dels que gaudia habitualment la vila; aquell va pujar-lo a mig desfer el vent de mar, la garbinada, per la vall de l'Ebre: les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries. "

"A la fi, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors."

Extractes de Regalèssia

De cop em sento perduda
entre fragors i foscors
d'un passat no gaire llunyà
d'una memòria que no és la meva.

Veig esfilagar-se el temps
la crònica anunciada
de la fi de Mequinensa
tot travessant els seus carrers i carrerons
empolsits per aquella pell d'ombra
on els dies transcorren
amb una pau tremolosa
que envaeix tot el que toca.

Les primeres vermellors de l'alba
els llaüts amarrats als moll silenciosos
els retrats de familia
les tertúlies del cafè del Moll
udolen en mi
fent-me passadisos
movent-me sortosament
descompassant-me amb la seva ràfega.

Així doncs, sense adonar-me
del què ni del com
un tel aquest cop invisible
m'envolta sinuosament
en una equiescència il·limitada
que m'empeny corrent avall
per la Ribera del Segre
a la descoberta d'una història
que batega entre fragors i foscors
d'un temps passat
d'una memòria que no és la meva.

Novembre 2007.
Mª Carme Roig.


dimarts, 6 de novembre del 2007

De mati em càlçoc



Aquest poema de J. V. Foix el dediquem als llaüters Arquimedes Quintana, Josep Ibars i Nelson. El missatge vital, alegre i fantasiós del text ens transporta a les vides engrescadores d'aquests patrons de Mequinensa. Música i veu del poeta, rapsode i cantant Celdoni Fonoll.

Remena nena



Aquest cuplet d'abans de la guerra el dediquem a Madamfransuà, que va arribar en llaüt a Mequinensa de la mà del patró Arquimedes Quintana. Va ser corista de l'Edèn.
El canta Guillermina Motta.