EPÍLEG Haikús

Parpelles closes
morts els personatges
s'acaba l'obra.

Més que novel.la
és història vera,
gestes viscudes.

El Segre i l'Ebre
en ses entranyes guarden
del passat saba.

Mequinensa ara
recull la saviesa
sotjant les aigües.

Honor al poble
que el passat valora
per treure'n força.

Dolors Cerdanya

LA POESIA Tankas encadenades

Com pluja fina,

sona una melodia.
La Poesia
és com aigua divina:
sedueix i sadolla.
---
Sense poetes
moriria la vida.
La Poesia
esvaeix la rutina
nostra orella acarona.
---
Com dolça brisa
ens atrau, ens captiva.
La Poesia
esdevé art, joguina,
nostres dies transforma.
---
És la paraula
un tresor de vitrina.
La Poesia
com perfum ens fascina,
com remei ens conforta.
---
Oh noble fressa!
Hem sentit la gran crida.
La Poesia
resplandeix la jornada
ha tocat nostra porta.
---
Quina diada!
Compartim la bellesa.
La Poesia
ha ocupat la gran trona.
Verdaguer vigilava.

Francina Gili

VIL·LA JOANA - RECORDANT VERDAGUER

MariaAguadé

Camí de sirga – Punt i final

Carlota de Torres i Camps

Despunta l’alba,
il·lumina parpelles
embotornades,
millor que fossin orbes,
l’entorn mort, buit, no veure.


Taca molt negre,
llavor sinistre, Parca,
la descarnada.
Fruitarà, dins la boira,
no es pot fugir, domina.

Nelson

Sense esperança,
sense llaüt, ni vida.
La memòria
al pantà enterrada,
adéu, adéu vell Nelson.

Josepa Vendrell

CAP AL FUTUR

Entre les runes
el passat abandonen.
El cerç l'escampa
amb la pols de la vila,
la frontera no passa.


Els de la vila
cap al futur s'aboquen,
pàgina blanca,
on no hi caben recances,
calaveres ni rastres.

M. Carmen Juan

Tankas - Epíleg

Embotornades
les parpelles coentes
s'entreobriren
penosament ferides
tintaren les pupil·les.

Taüt impropi
per Carlota de Torres
caixa senzilla
corones esquifides
vetllaren les absoltes.

Malles complexes
relacions trencades
empolsinades
errades, soterrades
endins l'Ebre i el Segre

I aquell vell Nelson
contemplà així el nou poble
de Mequinensa
geometria blanca
inici de l'exili.

Els personatges
enxarxats caminaven
trist estol d'ombres
vers el feixuc exili
vell record, casa nova.

M. Cinta Amenós

ODA AL CASTELL DE MEQUINENSA

Castell de Mequinensa
protegires els vilatans
quan les tropes napoleòniques
et varen derrotar.
I ara no ens has deslliurat
de la demolició del poble
t’has convertit
en un baluard inútil del temps.

Pere Clarimon

EPÍLEG

De matinada
les clarors vermelloses,
pobra Carlota,
entraren a sa cambra,
tintaren ses pupil·les.


Ombres morades,
els xiprers componien
geometries.

M. Carmen Juan

TRÀGICA AGONIA DE LA CARLOTA DE TORRES

Dues ferides
semblaren tes parpelles.
Embotornades,
dins l'estantissa cambra,
amb pena s'entreobriren.
---
Tebiors primeres
lliscaren per l'estança,
suau atmosfera.
Rojors de matinada
tintaren tes pupil·les.
---
Pobra Carlota!
Una llavor maligna
que t'embolica
en remolins agònics,
germinacions sinistres.
---
Dins el marasme
figures entrelluques;
aigües estranyes
on els llaüts no suren,
ni trenquen les onades.
---
Quan t'assabentes
que t'han buidat la casa
en crits esclates.
Dins la negror t'enfonses,
del pou ningú et rescata.

Francina Gili

TANKAS

Jesús Moncada,
a la guerra ens situes
que, desolades
les terres i aigües queden
esquelets, pols i penes

L'apotecari,
quan el sergent pregunta,
I, sol anàveu?
dúieu alguna cosa?
Sí... l'esquelet dins, capsa.

Entra, Susanna
esverada, en veure
la calavera,
que ella tan bé guardava,
a les mans del bigotis.

Castells recollia
els ossos dins la capsa,
els guardaria
amb cura dalt les golfes
propietària n'era

d'aquella capsa
Susanna no volia
per res, desprendre's.
L'Honorat s'encarrega
d'enterrar les despulles.

Quan la Carmela
de l'atac anuncia,
molt greu estava,
l'Honorat necessita.
Ai, ai... pobra Carlota.

L'últim capítol
només queda l'epíleg
"Camí de sirga"
amb esforç jo llegia
gust i plaer sentia.

Maria Castro

Tankas inspirades en el capítol 5.4

Venecianes
les màscares que amaguen
les seves cares.
Carnaval a la vila.
Dolça, dolça Malena!
................................................................................................................
L'Aleix la pinta
als murs del convent, nua.
Tots dos s'estimen;
viuen l'amor amb joia.
Feliç, feliç Malena!
................................................................................................................
La cruel guerra
els somins d'amor trenca
quan els separa.
No es tornaran a veure.
Trista, trista Malena!
................................................................................................................
L'Aleix moria
lluny de la seva terra.
A Mequinensa
noticies espera.
Pobra, pobra Malena!
................................................................................................................
Vol ser enterrada
amb màscares ocultes
sota la roba.
El cor ple d'enyorança.
Adéu, adéu Malena!

Mercè de Lasaer.........................................

.......................................................................

El Nelson davant la garbinada negra

Records suraven
a la casa del Nelson
i veus antigues.
De la pròpia vida
la sentia amarada.

Gran bassa morta,
de Mequinensa a Amposta
les naus no esgaien
l'Ebre ensonyat de l'alba
davant l'ira del Nelson.

Verds de maragda
la brisca esmorteïa,
grocs agrisava,
quan un dia d'octubre
apagà la Malena.

M.Carmen Juan

Malena i Aleix, amor

Malena fràgil
de salut desmallable.
Tardor, octubre,
natura moridora,
te'n vas anar amb ella.


I vas ser aigua,
de color verd maragda
freda de brisca
Màscares d'amor, dolces,
oh! l'amat... i esments íntims.


Fora mirades
grises d'enveja i odi,
escarnidores,
l'Aleix i la Malena
amor, colors, tendresa.


Josepa Vendrell

HAIKÚS i TANKAS

La mort de l'Estefania

La matinada
preludi de tronada
morí l'Albera

L'hàbit de monja
amb què ella acostumava
a disfressar-se
les seves mans prenia
quan la mort l'esperava
.........
Aquell octubre
esmorteïa brises
verd de maragda
grogors esplendoroses
en hortes perduraven
.........
Les naus salpaven
la vila, adormida
ensonyat l'Ebre

Quedaven sendres
memòries perdudes
naus ben desfetes

Pere Clarimon

EBRE ENSONYAT

Els llaüts solquen,
llisquen l’ensonyat Ebre
d’alba propera,
no van de dret, l’esgaien
en un solc d’aigua amiga.

Josepa Vendrell

TANKAS Capítol IV

Esgaiat Ebre,
les naus trenquen tes aigües
salpen a l’alba.
En la vila adormida
la son fuig de les cases.

Silencis tallen
corrioles i politges.
Desperta’t vila!
Treballs de peonades,
grinyols quan neix el dia.

Nelson escolta
sorolls imaginaris
ple d'enyorança.
Desitjos impossibles,
records sense esperança.

Despert somia.
La por i la incertesa
omplen ses dies.
La vila que estimava
mai més cobrarà vida.

Certesa amarga,
d’un somni, d‘un miratge,
boja quimera.
La nau Verge del Carme
la lenta mort espera.

Enviat per Madamfransuà - Francina Gili

La Garbinada negra. Capítol III

Les xerrameques del Saló

La Teresa Solanes va dir que haurien de anar a parlar amb el Sr Cardenal, a veure si hi podia fer alguna cossa.

La Nàsia Palau contestà que sí ja que ella havia donat molts duros per la teulada de l'Església.

La Cinta Ribera, parenta d'un capità de la guàrdia civil deia que hi estava d'acord, movent el cap de dalt a baix.

La Pepita Nicolau, cunyada del Sr Alcalde deia que l'hi explicaria tot a la trobada familiar del diumenge

La Feliça D'albera, germana de l'Estafania, sempre deia que el millor que podien fer era no deixar-los participar de les festes del poble.


Les cotorres deien:

- l'Estefania d'Albera deia "era un cavaller de cap a peus"
- La Teresa Solanes comentava "era un mascle encisador"
- La Nàcia Palau puntualitzava "un general d'intendència"
- La Isodora Rubió sospirava en un "Rodolfo Valentino"


TANKAS

La pols negrosa
del saló de les Verges.
Que la terrada,
destrucció primera,
la Teresa neteja

L'apotecari
que detingut el porten,
per la cinquena...
cap a la Plaça d'Armes
exclamà la Teresa

Vella serventa
amb agrors evocava,
maleït dia
que els camions arriben,
els carnavals s'aturen

Aigües de l'Ebre
tèrboles, enrogides
de la crescuda.
Carlota II et lliguen
i, que la mort, t'hi espera

Jaume de Torres
eximit de defectes
per la Carlota.
No salva ni la crisi
del lignit que perilla

És un Adonis,
diu la filla Carlota.
Un joiós mascle,
murmura la Teresa.
Valentino !...diu, l'altra!

Maria Castro

Carlota de Torres

Casal sens vida,
has conegut la joia
d'uns altres dies.Senyora gran, Carlota,
enmig de pols sospires.
.
Sense esperança
només records et queden;
l'enyor et mata.
Mirant per la finestra
les hores mortes passes.

Francina Gili

EXCURSIÓ A MEQUINENSA

Tots esperàvem
i il•lusió ens feia
fer aquest viatge.
Són els protagonistes:
Moncada i Mequinensa.

Som dins el cotxe
i comença la ruta.
Tots s’aparellen
i així de mica en mica
presentacions vénen.

Tots aplaudiren
aquella bona idea:
repassar el llibre,
i d’aquesta manera
el terreny preparàvem.

Bona arribada,
quan un cop a la vila,
a tots ens feren.
Mai podrem agrair-los
tant honor i acollida.

Fou l’alcaldessa
qui molt ens informava.
La regidora
d’àrea de cultura,
també ens documentava.

Som al migdia,
i tots fem cap a taula.
Fruïm de l’àpat.
Comencen les converses
i fem amistats noves

Un grup molt maco
formàvem amb les dónes
de la Lectura.
Cronistes dels fets eren
fotos ho confirmaven.

A mitja tarda,
tots junts ens dirigírem
cap on reposen
les cendres dels Moncada
i homenatge els retérem.

Rosa M. Vila

Viatge a Mequinensa

Jesús Moncada
ens porta a Mequinensa
i ens fa reviure
la vida de la vila
i els seus protagonistes.


El seu paisatge,
conflent entre Ebre i Segre,
té per corona
el castell fortalesa
que de molt lluny s'albira.


La terra seca,
amb hortes d'oliveres.
Les cases noves,
membrança d'aquell poble
que les aigües negaren.

M. Assumpta Gannau