![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz_RPRsOppERUG6GJ8G4N3zmYSCK92NRsweY8hYxYyYIHfffmCDcyWzbDv7i69UQznNGMAmzhW6sffHYSHcI1ITvGVP1hqSr8ADxrcjckL7EqQVZ48JRpBvYB4d_Z8inm5ZOeF5IkEpOf1/s400/Picasso.jpg)
semblaren tes parpelles.
Embotornades,
dins l'estantissa cambra,
amb pena s'entreobriren.
---
Tebiors primeres
lliscaren per l'estança,
suau atmosfera.
Rojors de matinada
tintaren tes pupil·les.
---
Pobra Carlota!
Una llavor maligna
que t'embolica
en remolins agònics,
germinacions sinistres.
---
Dins el marasme
figures entrelluques;
aigües estranyes
on els llaüts no suren,
ni trenquen les onades.
---
Quan t'assabentes
que t'han buidat la casa
en crits esclates.
Dins la negror t'enfonses,
del pou ningú et rescata.
Francina Gili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada