VIL·LA JOANA - RECORDANT VERDAGUER

MariaAguadé

Calavera

La fila grotesca del Hamlet, sostenint amb la mà dreta el crani empolsegat del soldat desconegut

Camí de sirga

Pere Clarimon

La Sala Venus

L'Honorat del Rom és detingut una nit per la guàrdia civil en les runes del cinema, teatre i sala de ball Venus.
.................................................................................................................
"Anit li havia semblat que, en aquell solar al mig del qual va endevinar un fragment del corn de l'abundància d'escaiola pintada que presidí sempre el frontó de l'escenari per un curiós caprici del senyor Praxedes, no hi haurien cabut ni tan sols les llotges on la foscor de les sessions de cinema propiciava, amb paraules del rector, "la disbauxa de la carn" durant l'onada hipòcrita i moralitzadora subsegüent al triomf dels feixistes a la guerra civil. A les fileres més amagades, les parelles d'enamorats, indiferents a les fadeses que la censura deixava projectar a la pantalla, es lliuraven de ple a activitats força més engrescadores amb un entusiasme tan irreflexiu i comprometedor que el senyor Praxedes decidí salvar almenys les aparences: instal·là un timbre que sonava uns minuts abans del descans o de qualsevol interrupció de la pel·lícula a fi que tothom, previngut pel senyal, tingués temps de recobrar l'aspecte pudorós i cursi proposat com a model per la iconografia franquista."
.................................................................................................................
Camí de Sirga (Cap. 6.4)

Mercè de Lasa

Tankas inspirades en el capítol 5.4

Venecianes
les màscares que amaguen
les seves cares.
Carnaval a la vila.
Dolça, dolça Malena!
................................................................................................................
L'Aleix la pinta
als murs del convent, nua.
Tots dos s'estimen;
viuen l'amor amb joia.
Feliç, feliç Malena!
................................................................................................................
La cruel guerra
els somins d'amor trenca
quan els separa.
No es tornaran a veure.
Trista, trista Malena!
................................................................................................................
L'Aleix moria
lluny de la seva terra.
A Mequinensa
noticies espera.
Pobra, pobra Malena!
................................................................................................................
Vol ser enterrada
amb màscares ocultes
sota la roba.
El cor ple d'enyorança.
Adéu, adéu Malena!

Mercè de Lasaer.........................................

.......................................................................

MEQUINENSA EN EL RECORD

L'intercanvi d'activitats entorn de la novel.la de Jesús Moncada, Camí de Sirga, m'ha permès descobrir un poble que, més enllà de la severitat externa dels seus carrers geomètris amb cases uniformades, acull una gent amable, oberta al món i a la cultura.

Gràcies a totes les persones que van fer possible aquest intercanvi.

La terra,tan acollidora com la seva gent, també ens va obsequiar amb plaents flaires i variats colors.
M. Dolors Cerdanya

"Mentre se n'anava cap a la Costera del Forn, on van informar-lo de la detenció de l'Honorat del Rom, recordà el final d'aquell viatge amarg des de Faió, feia cinc anys. Quan atracà als molls de la vila i va amarrar el vaixell al costat dels que feia temps que s'hi podrien, ja sabia que ni el Verge del Carme ni ell tornarien a navegar mai de la vida."
Camí de Sirga (Cap. 4.4)

Mercè de Lasa

L'harmònium

........................................................................................................................................................................
En la celebració dels funerals d'aniversari del senyor Jaume de Torres d'any en any, l'assistència minvava.
.........................................................................................................................................................................
"De l'església plena de gom a gom, amb el pròcers en ple i mossèn Ambròs fent mans i mànigues, dilapidant cera i encens, escarrassant-se a l'hora de cantar les exèquies per tal de recuperar el favor de la família Torres, havien arribat a l'esquifidesa del darrer funeral al qual, fora d'elles, senyora i minyones, emblanquinades per la cerçada que va desencadenar records i comentaris entre la parròquia del Cafè del Moll, solament havien assisit una dotzena de persones, un grup a penes visible en la immensitat del temple que l'harmònium aviciat per la Internacional encara engrandia més, omplint de ressonàncies les naus laterals, on algun reflex perdut dels ciris del túmul feia lluir plata de canelobres o revifava blancors marcides de tovalles."
.........................................................................................................................................................................
Camí de Sirga (Cap. 3.4)

Mercè de Lasa

Els jugadors de cartes del Cafè del Moll

Mentrestant, l'Honorat va convertir-se en espectador assidu de les partides de cartes. Assegut vora els jugadors, observava, escoltava i aprenia amb avidesa no solament els secrets del joc, el que menys li importava, sinó alguna cosa més amagada, un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes.
M. Carmen Juan

El vell Nelson camina entre les runes de la vila

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."
------
Camí de Sirga (Cap. 2.4)
Mercè de Lasa

Pantans de Mequinensa i de Riba-roja

Vista general dels pantans
Pantà de Riba-roja
Pantà de MequinensaMaria Castro

Haikú i tanka del capítol 5.3

Mercè de Lasa

El llit de matrimoni

Veure la Carmela dempeus al mig de la cambra amb els dols plegats al braç, desferma la irritació que la senyora covava feia dies des que s'havia adonat de l'apropament de la data.

"La minyona ho sabia de sempre i es carregava de paciència. Hi hauria crits, insults, planys, amenaces fins que es deixaria convèncer de posar-se la roba entre esbufecs de ràbia. Efectivament, al cap d'una estona que s'allargassava d'any en any, la Carlota de Torres va decidir-se a eixir del llit de matrimoni. El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal. La Carmela sempre havia tingut la impressió que la senyora hi dormia sola o amb el Francesc Romaguera, a qui la Carmela, sobretot d'ençà de l'última visita de l'advocat a la vila, maleïa un dia per l'altre i dos arreu."

Camí de sirga

Mercè de Lasa

El costellam del Neptú

D'ençà de l'avarament, el Neptú formava part del Nelson, primer i únic patró de la nau.
"Els músculs, el cervell, els nervis del navegant tenien una continuació en el vaixell ennegrit pel carbó. A través del gemec del costellam, de les vibracions del buc, de la manera d'esllissar-se per l'aigua, el llaüter arribava a copsar l'Ebre, a establir-hi un lligam misteriós expressat per l'Honorat del Rom d'una manera contundent quan afirmà que el Nelson no tenia estèrnum sinó roda de proa i que posseïa un arjau en lloc de membre viril."

Mercè de Lasa

El rellotge de la torre

Les manetes del rellotge de la torre de l'església eren aturades a dos quarts de dotze.

"Aleshores la Carmela encara no sabia que l'andròmina ja no seria reparada mai, que les manetes immòbils presidirien a partir de llavors el temps de les destruccions, però una premonició fugissera va sorollar-li l'ànima mentre contemplalva el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de la Barca."

Mercè de Lasa

Torna'm les botes, noi!

Acabada la guerra amb la derrota de la República, va regressar a la vila la majoria del personal que havia marxat l'any 1938.
En Joanet del Pla, peó del Neptú i home de confiança del Nelson va plantar-se davant del Joaquim Mestre, desvagat com sempre, que esperava amb altra gent l'arribada del transbordador, i li digué amb veu suau i tranquil·la:
-Torna'm les botes, noi.

"Desfent-se en protestes d'innocència entre l'escarni de la gent, l'espanyaportes hagué de treure's les botes i donar-les al peó. Descalç, amb els peus glaçats pel temps d'hivern, fugí amb les cames al cul per la Costera dels Molls mentre el llaüter netejava curosament amb la mànega de la seva guerrera espellifada el parell de botes magnífiques, present del Nelson, el qual les havia rebut d'Arquimedes Quintana, a qui les havia regalat mister Oliver Wilson."

Mercè de Lasa

Una carpa

No bufava ni un alè de garbinada. El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt, de tornada de Tortosa.

"Una carpa tallà la pell de l'aigua: la lluentor platejada del peix voltat de gotes irisades semblà immobilitzar-se en el punt àlgid del salt. El soroll que féu en enfonsar-se donà la mesura exacta del silenci feixuc que esclafava la vall."

Camí de Sirga

Per Mercè de Lasa

La carpa

Silent la vila,
ni un llaüt a l'Ebre,
i, massa calma.
Sobtat llampec de plata,
enlluerna la carpa.

En l'aire queda,
mostra la vila, crema!
L'aigua trenca,
avisa, mal auguri,
dammnada i trista vila.

Josefina Vendrell

Recordant Sau i Mequinensa Tanka

Al frec dels arbres,
el vell crit oblidava
perdut en l'ombra.
Sentiments..., més silencis...
absències..., enveges...

Jossie Casanovas

Un record traspaperat

Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.

"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."
Camí de sirga

Mercè de Lasa


RECORD TRASPAPERAT

_Com ha canviat el carrer! De fet, es podria dir que no hi queda quasi cap botiga de quan hi vivíem._Oh sí! Sembla un altre. Mira, aquí, en aquesta sabateria abans hi havia una papereria. Les vegades que hi havíem anat! Te'n recordes d'aquella dependenta amb ulleres de cul de got? Encara em sembla que la veig, semblava una setciències. Com ens en rèiem!
_I aquí abans hi havia un matalasser, i allà la botiga d'estilogràfiques on vam comprar la Parker, i allà..._ Ens ho passàvem bé, la meva germana i jo, aquella tarda en que vam decidir anar a comprar pels carrers del nostre antic barri. Li feia il·lusió l'inventari nostàlgic d'establiments fantasmes que anàvem fent mentre caminàvem. De cop, va aturar-se davant d'una botiga de moda jove. _I aquí... això abans era una perfumeria, ho recordo molt bé... "La Oriental" es deia; la mama hi comprava colònia a granel, te'n recordes? _inquirí amb ulls brillants, entendrits per l'evocació de la mare.
No vaig gosar aclarir que allò abans era una merceria i que la perfumeria estava situada sis o set cases enllà. Al cap i a la fi, quina importància tenia que la botigueta fos més amunt o més avall; descobrir-li que duia el record traspaperat, tan sols hauria servit per estroncar l'instant irrepetible.
_És clar que me'n recordo _ vaig apressar-me a contestar, tot reprenent el passeig_ I de la bona oloreta que feia també.
-------
HAIKÚ
El temps no esborra,
els vells records no es perden:
es traspaperen.

Francina Gili

Un aeròstat al cel

El vell Arquimedes Quintana assenyalà amb el braç un punt al cel.
"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus. Inpel·lit pel vent, l'aeròstat pujava darrere el vaixell per la canal del riu."
Camí de sirga Cap. 3.2

Mercè de Lasa

Posta de sol a Mequinensa. Trapelleries, sonet

Els aprenents del taller d'irisar
postes de sol, brivalls, van decidir
tenir iniciativa, jugar
directament, els núvols acolorir.

En veure que el Sol iniciava
el declivi vers on feia falta
agafaren tots els pots de pintura
i vinga d'escampar colors: magentes,

verds, roses, grisos, violetes, així,
daurats i argentats! Quin gaudi!
simfonia gloriosa del Diví.

El Sol se n'ha anat i la facècia,
hermosa facècia, ha finat.
Gràcies, podríeu repetir demà.

Josepa Vendrell