Veure la Carmela dempeus al mig de la cambra amb els dols plegats al braç, desferma la irritació que la senyora covava feia dies des que s'havia adonat de l'apropament de la data."La minyona ho sabia de sempre i es carregava de paciència. Hi hauria crits, insults, planys, amenaces fins que es deixaria convèncer de posar-se la roba entre esbufecs de ràbia. Efectivament, al cap d'una estona que s'allargassava d'any en any, la Carlota de Torres va decidir-se a eixir del llit de matrimoni. El somier deixava anar grinyols queixosos i la minyona reparava per enèsima vegada que el senyor Hipòlit no hi havia deixat senyal. La Carmela sempre havia tingut la impressió que la senyora hi dormia sola o amb el Francesc Romaguera, a qui la Carmela, sobretot d'ençà de l'última visita de l'advocat a la vila, maleïa un dia per l'altre i dos arreu."
Camí de sirga
Mercè de Lasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada