dijous, 29 de novembre del 2007

El Cafè del Sol

Per Maria Carme Juan
"El Joaquim Castells, propietari del nou i flamant Cafè del Sol, es sentia satisfet, mirava entendrit la seva filla, antiga obrera de la fàbrica Torres i Camps, Extractes de Regalèssia, amb el nadó al braç, una nena preciosa que amb el temps s'havia de semellar d'allò més a la Carlota de Torres; tant que, anys a venir, no hi hagué vilatà de pas per Barcelona que no anés a Gràcia a veure escaldar cafè a la doble de l'orgullosa senyora del casal de la plaça d'Armes"
Camí de Sirga
A una zona de Gràcia on els topònims evoquen tresors amagats a illes llunyanes -plaça del Diamant, carrer del Robí, carrer de l'Or, carrer de la Perla- i ben separada del barri burgès de l'Eixample per carrers de noms llibertaris com ara Fraternitat, Progrès i Llibertat, es troba la plaça del Sol. Al costat nord, continua obrint la seva porta hospitalària El Cafè del Sol: de dia per apaivagar la set i la gana dels menestrals i botiguers del voltant; de nit, per servir begudes pujades de grau a colles de joves engrescats.
Maria Carmen Juan

Dos anònims


A la cançó al damunt de la tomba hi canta un esparver que maleeix les guerres.
Des d’aquí recordem les guerres que, de moment, hem anat veient en el llibre i també les maleïm: la Guerra del Francès. la del Marroc, la de Cuba... El Batlle era el Romaguera (pare del Francesc).
Música i lletra d'Ovidi Montllor
Veu de Maria del Mar Bonet

Haikús del capítol 6

Ha arribat l'hora.
Mequinensa lamenta
la fi prevista.

L'Edèn moria
i Ramir d'Anglesola
desesperava.

Cau el teatre,
la seva hora ja arriba.
És tot un drama.

Oh, l'escenari,
fantasia barroca,
resta en silenci.

Dels camerinos,
sols un record en queda;
simple ruïna.

M. Rosa Vila Panach

Haikú Carme Roig.

Se'n van les boires
i el fredorós desembre
la pluja arriba.

Haikú Rafela Pujol

Se'n va el desembre
les boires s'esvaeixen
ve l'abrilada.

El temps canvià

El cerç mudava
el fredorós desembre
en abrilada.

M. Carmen Juan

Haikús M. Carmen Juan

No som encara
al futur d'aleshores.
Quants dies manquen?

Estefania d'Albera (Capítol V)

Hàbit de monja,
rínxols hospitalaris,
sota la taula.

Capítol VI

Rates pinyades,
abegots, papallones
l'Edèn habiten.

Polifem

Pupil·la tendra
d'embolics de faldetes
ets testimoni.

Somni de fusta
a l'Edèn, melancòlic,
ombra esvanida

CRIATURES D'EN JESÚS MONCADA

Estic llegint Calaveres atònites i tinc una rara sensació de realitat perquè, en les històries d'aquest recull de narracions, els protagonistes mencionen alguns personatges de Camí de sirga posant de manifest els seus principals trets de caràcter d'una manera subjectiva. Vaig per la meitat del llibre i ja han aparegut:
l'"heretge" de l'Honorat del Rom
l'Arnau de Roda, l'impressor
el llefiscós, inútil i empolainat Dr. Bertran
la Carlota de Torres, "aqueixa bruixa paquidèrmica"
la senyoreta d'Albera que pregunta a la Carlota: "¿Què en sabem, al capdevall, sobre la roba interior dels princeps de l'Església?

M. Carmen Juan

Polifem. Darrer capítol dels Dies de l'Edèn

El pobre gegant fou tetimoni de les nits d'amor de la francesa... feia parpellejar l'ull estupefacte i àvid del fill de Posidó.
Camí de Sirga

A la Mitologia grega, Polifem era un gegant, un ciclop, és a dir, un gegant amb un sol ull al mig del front, fill de Posidó.

Segons el Cant Novè de l’Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia va arribar a una illa, on ell i els seus companys van ser capturats per Polifem.

El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà "Ningú". Aprofitant que dormia, ja que Ulisses i els seus l'havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: "Ningú". Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys.

És per això que Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat amb ell perquè ha deixat cec al seu fill, el ciclop Polifem.
Lourdes Granados

Reflexions sobre el lèxic

dilluns, 19 / novembre / 2007

No faré un llistat de les paraules inusuals que l'autor tan sàviament utilitza perquè n'hi ha moltes, sinó que em referiré a algunes que a mi m'agraden i que no són precisament les més rebuscades del llibre. Són paraules sovint oblidades que acabaran extingides del tot si no les fem servir.
M'ha agradat trobar galvana en lloc de mandra, gitar-se per ajeure's o senzillament paraules que em sonen bé com baluerna, falòrnia, abúlia, foscúria (moltes esdrúixoles hi veig), grisalles, saó, fitar, aviar-se, moixaina (què maca!) allargassar, bonastruga, esberlar, acomboiats, endolada, xicra (m'encanta!), senderi, amarat, atallar, eixir, garlaven, gatzares, flascons, bramular, abassegadora, entossudit, etc, que no són mots estranys a la meva parla barcelonina, però que sovint em resisteixo a emprar quan escric i molt menys quan parlo per un equivocat sentit de no voler semblar pedant. Com a expressions m'agraden particularment "a tot estrop" ( fer servir continuament), "parar esment" (posar atenció), "ara i adés" (de tant en tant), "a ulls clucs" (admetre sense reserves), "amb un peu enlaire" (deixar sense resoldre un afer), "anar-se'n en orris" (espatllar-se) "abaixar la cresta" (perdre coratge) i altres que tantes vegades em serien útils per no caure en les repeticions de sempre que tan empobreixen una llengua.

Francina Gili

Haikús capítol V

La gent guaitava
les aigües tremoloses,
Quanta incertesa!
................
Visca la França!
la bella encisadora
gentil fitava.

Francina Gili

Haikús fets a casa (o petits vicis casolans) Capítol V

Aquell desembre
vestia amb primavera
la vall gelada.

Ja fuig la boira,
les valls vessen de xàfecs;
el Segre puja.

L'abril matina;
la templada alenada
l'hivern disfressa.

De sobte muda
el fredolic desembre
i abril es torna.

Temps de desembre
que matiner abrileges
i pluja ens dónes.

Dolça alenada
que tebiors regales,
per la vall llisques.

Brisa templada
que per la vall t'escampes
repartint pluja.

Un càlid aire
solcant camins passeja
i aigua deixa.

Hivern trapella,
tot jugant et disfresses
de primavera.

Gelat desembre
que confós et retires,
l'abril albires.

Francina Gili

Haikús del capítol VI

Ja res no queda
quan acaba la guerra
dels somnis pròspers.
---------------------
Bella francesa,
l'esguard d'un testimoni
no sospitaves.
---------------------
Pupil·la blava,
nits d'amor espiaves
i t'estremies.

Francina Gili

Haikú. Les Verges Màrtirs

Les Verges Màrtirs
en el saló lluïen
falsa puresa.

Francina Gili

Haikús de la M. Assumpta

Hereus boirosos,
cases deshabitades,
la mort del poble.

Tardoral Ebre,
les primeres gavines
ja remuntaven.

El calavera
havia mort als braços
de la bellesa.

M Assumpta Gannau

Haikú. El canvi de temps

El fred desembre
canvia en abrilada
marxen les boires

Malena

Haikú. La primavera

Muda el desembre
les boires s'esvaeixen
abril ja torna

Pere Clarimon

Haikú de les boires

El fred mudava
les boires esbandides
comença a ploure!

Jossie Casanovas

HAIKU del desembre

Boirós desembre
s'esbandiren les boires
comença a ploure

Anna Calvia

HAIKU d'abrilades

El desembre fredoròs mudà en abrilada: s'esbandiren les boires, una alenada tèbia va esllissar-se per la vall, comença a ploure a bots i barrals.

Se'n van les boires
la tèbia alenada
a l'Ebre arriba

Montserrat Calveras

DESCRIPCIONS CURIOSES capítol VI

Hereus llunyans, boirosos, només uns noms en la fredor del cadastre
una coral blasfematòria dels operaris

Se li pintaren de nou a la pupil·la blava els adéus del guitarrista, que s'acomiadà en vers dels amics i altres ombres esvanides.

Pel novembre del 1970 van sovintejar les boires denses i les pluges fredes;les unes i les altres reblaniren la policromia del gegant encallat a les runes dels camerinos...

A la memòria d'un Ebre tardoral que ja remuntaven les primeres gavines.

Montserrat Calveras

La batussa de l'Edèn que mai no va existir

Apunto expressions divertides:

- Una plantofada a la mandíbula
- El raig d'hòsties amb que Tomàs de Xerta ensobinà el Jordi Ventura
- Patacada rabiüda
Una clatellada que va endinyar-li sense solta no volta.
- Caigut de morros sobre el teclat del piano a consequència d'una clatellada que va endivar-li
- Puntada de peu al cul engegà a rodolons per terra un daliner marivetà
- la bufetada esquerrana d'un miner
- Els xiscles d'unes coristes
- Morin els senyors! Visca Kakunin

Maria Cinta Amenòs

Haikús d'abrilades a quatre mans

Una abrilada
per la vall s'esllavissava
el fred mudava

Comença a ploure
per la vall s'esllavissava
una abrilada

Elisenda i Lourdes

Haikús d'abrilades

Una abrilada
esbandirà les boires.
Comença a ploure.

El fred s'acaba
i en abrilada muda.
L'aire és molt tebi.

Mercè de Lasa

dimecres, 28 de novembre del 2007

Jesús Moncada. Haikús encadenats

Jesús Moncada
descriu amb molta cura,
amor, tendresa,

tal com és nega
el seu estimat poble.
L’aigua s’emporta,

més, que la vida
real de Mequinensa;
tot, tot, s’escola.

Josepa Vendrell Olivella
28 de novembre de 2007

Demolició de l'Edèn

El primer a caure fou el cafè. (...) La llum pàl·lida del matí de novembre no penetrà a les runes...

Mercè de Lasa