Mequinensa i l'economia - La mineria i les fonts d'energia

Una de les activitats tradicionals a la comarca ha estat l'extracció de lignit, amb dues èpoques de gran activitat. La primera fou durant el període 1914-23 i la segona els anys 1940-52, durant els quals Mequinensa va arribar a ser el principal proveïdor de carbó de la indústria de Barcelona. Moltes mines han estat negades pel pantà. Aquesta explotació durant els anys esmentats havia reanimat molt la navegació fluvial. El 1936 l'ajuntament de Mequinensa tenia matriculats 16 llaguts (quantitat que encara augmentà considerablement els anys següents a la guerra civil de 1936-39), que transportaven de 18 a 30 tones de càrrega. Avui dia aquest sistema de transport ha desaparegut totalment. Moltes mines van ser negades pel pantà i altres van anar tancant amb els anys. Actualment només resta oberta una mina de lignit, explotada, amb sistemes moderns i mecanitzats, per la Cooperativa Minera del Baix Cinca. Això no impedeix que gran part de la població (unes 300 persones) visquin encara d'aquesta activitat, ja que bona part dels minaires mequinensans treballen actualment a les explotacions lignitíferes de la Granja d'Escarp i Almatret. El pantà de Mequinensa, construït entre el 1957 i el 1964, implicà un embassament del riu que va transformar fonamentalment la fesomia del municipi. Té uns 110 km de llargada, amb una capacitat de 1.566 hm³ i una resclosa de 80 m d'alçària. La central hidroelèctrica de Mequinensa, que és explotada per l'ENHER, és una de les més grans de l'Ebre. La seva potència és de 324 000 kW i produeix uns 545 070 000 kWh. Actualment hi treballen una cinquantena de persones.

Rafaela Pujol

MIQUEL MASIP (1889-1991)

Fill de Garcia, poble envoltat per un meandre de l'Ebre, l'oncle Miquel tota la vida va fer de pagès però, per poder estalviar uns diners per a casar-se, va treballar durant uns anys a les mines de lignit de la comarca. Aquesta foto se la va fer a Logroño mentre complia el servei militar, cap al 1909.

Podem fer una aproximació al "Camí de sirga" per tres raons: perquè era un poble de l'Ebre, perquè treballava en mines de lignit i perquè devia dur el mateix uniforme que els Mequinensans de la novel·la que van haver d'anar a la Guerra del Marroc. Ens serà més fàcil imaginar-nos-els.

Carme Juan

Guerres carlines

"Durant les guerres carlines , va treure el canó de la rebotiga on el guardava i l'emplaçà a la bateria del moll de les Vídues, a fi i efecte de col·laborar a la defensa de la vila, baluard liberal contra les forces del general Cabrera, que operaven a l'altra banda de l'Ebre."
Camí de Sirga

Les Guerres Carlines o carlinades foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al segle XIX. Foren l'origen del moviment polític carlí.Durant el Trienni Liberal (1820-23), els sectors absolutistes van organitzar les partides reialistes, que van disposar d'un ampli suport a les comarques interiors de Catalunya. La insurrecció va reprendre amb la Guerra dels Malcontents (1827).
A la mort de Ferran VII es va iniciar la Primera Guerra Carlina (1833-1839) que va enfrontar els carlins, partidaris dels drets dinàstics de Carles Maria Isidre, germà del monarca difunt, i els isabelins, defensors dels drets de la seva filla Isabel II, com a resultat de la proclamació de la Pragmàtica Sanció (1830), que havia abolit la llei sàlica dels Borbons, segons la qual la successió havia de ser sempre masculina.
La Segona Guerra Carlina (1846-1849), va tenir lloc a Catalunya, on es va anomenar també, Guerra dels Matiners.
Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles Maria Isidre de Borbó, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.

Ramon Cabrera i Grinyo(Tortosa 1806-Wentworth 1877)
Cap militar carlí, el 1835 dirigí les forces carlines d'Aragó i del País Valencià i donà un gran impuls a la guerra. L'execució de la seva mare en acte de represàlia, contribuí a endurir encara més la guerra al Maestrat. El 1838 organitzà un petit estat amb capital a Morella però després del conveni de Bergara (1840) es retirà a França, fet que clogué la primera guerra Carlina. El 1848 entrà de nou al Principat i organitzà un exèrcit de deu mil homes per lluitar en la segona guerra Carlina.Refugiat a França i més tard a Anglaterra s'anà acostant a conviccions liberals: condemnà la guerra civil i refusà d'encapçalar un tercer aixecament carlí. L'any 1875 reconegué com a rei legítim Alfons XII.

Mercè de Lasa

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

... l'assabentaren de les notícies que tenien tothom en suspens: un príncep hereu havia estat assassinat a trets en un lloc llunyà anomenat Sarajevo i, a la vila, algú, no sabien qui, acabava de disparar contra el senyor Jaume de Torres.

¿No hi havia alguna manera -arribaven a preguntar-se en secret els capitosts cavil·losos del Casino de la Roda- de fer-la durar sempre?

Camí de sirga

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte armat a escala internacional que tingué lloc de 1914 a 1918.

Antecedents:
Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis degudes, d'una banda, a la rivalitat franco-alemanya i, de l'altra, a la competència dels governs de Viena i de Moscou per l'hegemonia dels Balcans. La Gran Bretanya intervingué en aquestes rivalitats, interessada a conservar el seu predomini com a potència imperialista. Es feren dues coalicions: una formada per Gran Bretanya, França i la Rússia tsarista i l'altra, per Alemanya (junt a Itàlia que a darrera hora, però, es passà al bàndol contrari) i per la monarquia austro-hongaresa.

El conflicte:
L'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu de la corona austríaca, el 28 de juny de 1914, féu que Viena llancés un ultimàtum a Sèrbia que fou rebutjat. Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia (28/7) que rebé l'ajut de Rússia. Alemanya declarà la guerra a Rússia (1/8) i a França (3/8), alhora que els seus exèrcits violaven el territori de Bèlgica -neutral-, pretext que prengué la Gran Bretanya per intervenir-hi (4/8). Posteriorment s'aferiren als imperis centrals Turquia i Bulgària. Es posaren a favor dels aliats: el Japó, Itàlia, Romania, Portugal, els Estats Units i Grècia.

El fracàs absolut de l'emperador alemany Guillem II desencadenà la revolució a Alemanya el novembre del 1918. El nou règim republicà alemany acceptà les condicions aliades per a una pau de compromís i l'11 de novembre fou firmat l'armistici. Les exigències franceses de reparacions donaren lloc al tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Quan era a punt de celebrar-se el judici, la commoció internacional creada per la repressió ferotge de Barcelona i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (...) aconseguiren la tornada dels detinguts, que, amb el veterà de Tetuan al front, desembarcaren en silenci al moll de les Vídues.

Camí de Sirga

Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.Va escriure l'obra que du per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics. Va fundar la "Lliga Internacional per a l'educació racional de la infància"Va ser acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909 i declarat culpable davant un tribunal militar. El dia 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc.Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes, inspirades en la seva pedagogia.

LA SETMANA TRÀGICA

La gent va secundar l'actitud de Barcelona, agitada pels fets de la Setmana tràgica, impedint la marxada dels tres reclutes destinats al Marroc per defensar-hi els interessos espanyols a les mines del Rif.

Camí de Sirga

La Setmana Tràgica del 1909 va esclatar a Catalunya quan el govern d'Espanya va mobilitzar gran quantitat de reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills, per enviar-los al Marroc a lluitar per defensar els interessos espanyols a les mines del Rif.

L' injust sistema de reclutament, que permetia la redempció per diners, va provocar una reacció popular de rebuig el dia de l'embarcament, amb una vaga general sense cap mena de control. Això va fer que el moviment degenerés ben aviat en una crema generalitzada d'esglésies i convents, alimentada pel discurs demagògic d'en Lerroux, que incitava a l'anticlericalisme.

Aquesta revolta va ser finalment esclafada per l'exèrcit que va responsabilitzar dels fets els anarquistes. Això va comportar l'afusellament sense proves de l'intel.lectual llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, el 13 d'octubre de 1909.

Origen i motivació: l'oposició al rellançament de l'aventura colonial marroquina promoguda pels interessos miners del Rif.

Dades: any 1909, el punt àlgid va ser del 19 al 25 de juliol.

LA GUERRA DEL FRANCÈS

Una magnífica ullera de llautó, propietat de la família de la Guerra del francès, quan el besavi havia liquidat amb un tret de pistola un arrogant genet napoleònic.

... les tropes de Suchet prengueren la vila i saquejaren el casal.

Camí de sirga

La Guerra del Francès és el nom donat als Països Catalans a la guerra contra Napoleó que tingué lloc des de l'any 1808 fins al 1814.

Com a conseqüència del Tractat de Fontainebleau signat el 27 d'octubre de 1807 entre Espanya i França en el qual s'establia la partició de Portugal, les tropes franceses entraren a Catalunya el dia 9 de febrer de 1808. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat de Barcelona, però el dia 29 ocuparen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.

Els catalans es van rebel·lar contra la invasió francesa, però a poc a poc, la nostra terra (llevat de les Illes) va anar caient en poder dels francesos, malgrat fets d'armes tan heroics com les dues victorioses batalles del Bruc (6 i 14 de juny de 1808).

El 18 de juny de 1808 es constituí a Lleida la Junta Superior del Principat.

Entre maig i desembre de 1809, Girona fou tres voltes assetjada i el 10 de desembre capitulava davant l'exèrcit francès. Durant

l'any 1810 caigueren Hostalric, Lleida, Mequinensa i Tortosa. El juny de 1811 els francesos ocuparen Tarragona i Montserrat i el gener de 1812, Napoleó annexà Catalunya a França.

A mitjans de 1812, Napoleó, amenaçat en altres indrets pels seus enemics coalitzats va haver de començar a retirar tropes d'Espanya i després de la seva caiguda es produí l'evacuació ordenada del territori peninsular, amb la qual finí la Guerra del Francès el 28 de maig de 1814.

LA GUERRA DE CUBA

¿Quan s'havia vist una cosa pareguda? Durant la Guerra de Cuba hi havia hagut un cert moviment però no tenia punt de comparació amb el d'aleshores.

Camí de Sirga

Guerra de Cuba és el nom que van rebre diversos conflictes que es produiren durant la segona meitat del segle XIX entre les autoritats espanyoles i els revolucionaris cubans per tal d'obtenir l'autogovern primer i la independència després de Cuba. Tot i que el conflicte del 1898 és el més conegut com a Guerra de Cuba, el conflicte per la independència cubana començà el 1868 i es va anar allargant fins a la pèrdua de la colònia a mans dels Estats Units el 1898. Concretament la guerra es refereix a qualsevol d’aquests quatre conflictes:

• La Guerra dels Deu Anys, que comença amb el Crit de Yara (1868-1878)
• La Guerra Chiquita (1878-1880)
• La Guerra d'Independència cubana de 1895 a 1898.
• La Guerra Hispano-estatunidenca de 1898

LA BATALLA DE TETUAN

... el llum de la taula del billar es resignà de nou al paper de sempre després d'haver il·luminat una estona el camp de batalla de Tetuan, a les terres del Marroc, l'any 1860

.. que li produïa sovint l'evocació de la figura del vell Arquimedes: els regiments d'infanteria del general O'Donnell...

Camí de sirga

La batalla va tenir lloc a Tetuan, dins de la guerra d'Àfrica o Primera Guerra de Marroc (1859-1860), durant el regnat d'Isabel II.

Antecedents:

Des de 1840, les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins. Arran de la destrucció d'unes fortificacions a Ceuta, els diaris demanaven amb insistència una acció decidida per part del govern que en aquell moment era presidit per Leopoldo O'Donnell, del partit "Unión Liberal". La declaració de guerra a Marroc el 22 d'octubre de 1859 va comptar amb el suport de tots els grups polítics i amb el beneplàcit de França i Anglaterra i va provocar un entusiasme patriòtic com no s'havia vist des de la Guerra de la Independència.

Acció bèl·lica:

El mateix O'Donnell va comandar les tropes que van desembarcar a Ceuta el 21 de desembre. El General Prim, que dirigia el grup de reserva, va avançar fins la desembocadura de Uad el Jelú. Les lluites van continuar i el 31 de gener O'Donnell va començar la marxa cap a Tetuan, amb l'ajuda dels voluntaris catalans mentre Prim cobria els flancs de l'exèrcit. Tetuan va caure finalment en mans espanyoles el 6 de febrer de 1860 i la guerra acabà amb el Tractat de Wad-Ras el 26 d'abril.