LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

... l'assabentaren de les notícies que tenien tothom en suspens: un príncep hereu havia estat assassinat a trets en un lloc llunyà anomenat Sarajevo i, a la vila, algú, no sabien qui, acabava de disparar contra el senyor Jaume de Torres.

¿No hi havia alguna manera -arribaven a preguntar-se en secret els capitosts cavil·losos del Casino de la Roda- de fer-la durar sempre?

Camí de sirga

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte armat a escala internacional que tingué lloc de 1914 a 1918.

Antecedents:
Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis degudes, d'una banda, a la rivalitat franco-alemanya i, de l'altra, a la competència dels governs de Viena i de Moscou per l'hegemonia dels Balcans. La Gran Bretanya intervingué en aquestes rivalitats, interessada a conservar el seu predomini com a potència imperialista. Es feren dues coalicions: una formada per Gran Bretanya, França i la Rússia tsarista i l'altra, per Alemanya (junt a Itàlia que a darrera hora, però, es passà al bàndol contrari) i per la monarquia austro-hongaresa.

El conflicte:
L'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu de la corona austríaca, el 28 de juny de 1914, féu que Viena llancés un ultimàtum a Sèrbia que fou rebutjat. Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia (28/7) que rebé l'ajut de Rússia. Alemanya declarà la guerra a Rússia (1/8) i a França (3/8), alhora que els seus exèrcits violaven el territori de Bèlgica -neutral-, pretext que prengué la Gran Bretanya per intervenir-hi (4/8). Posteriorment s'aferiren als imperis centrals Turquia i Bulgària. Es posaren a favor dels aliats: el Japó, Itàlia, Romania, Portugal, els Estats Units i Grècia.

El fracàs absolut de l'emperador alemany Guillem II desencadenà la revolució a Alemanya el novembre del 1918. El nou règim republicà alemany acceptà les condicions aliades per a una pau de compromís i l'11 de novembre fou firmat l'armistici. Les exigències franceses de reparacions donaren lloc al tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.