M'agrada molt la descripció de la fugida que es produeix en el dol que acompanya l'enterrament del senyor Jaume de Torres.
Al crit de "és un gos rabiós" l'autor mou la multitud d'una forma molt divertida. Així tenim: "les tripulacions dels llaüts a les botigues, els qui s'atrinxeren a la sagristia, la dona de l'Estanislau que s'amaga a la trona ..."
Però el que trobo més enginyós és on fa que s'amaguin: les autoritats, els polítics, el capellà... (podríem dir les forces vives del poble) a la garjola ! La senyora Isidora s'amaga al confessionari, on segons les males llengües s'ho feia amb el capellà; on es podia amagar millor? Així ja queda tot perdonat ! Qui tenia les claus del magatzem de l'Ajuntament on s'hi van trobar les finísimes calces?... L'alcalde, l'agutzil...vés a saber !
I el taüt del Sr Jaume Torres que va ser atropellat pel bombo de l'orquestra? Qui ho podia fer millor !
Maria Castro
Mentrestant, l'Honorat va convertir-se en espectador assidu de les partides de cartes. Assegut vora els jugadors, observava, escoltava i aprenia amb avidesa no solament els secrets del joc, el que menys li importava, sinó alguna cosa més amagada, un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes.
"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."
L'Estefania d'Albera bevia Aigua del Carme. Era una manera dissimulada de beure alcohol. En aquells temps s'utilitzava com a remei pel mareig, pel mal de panxa... Per moltes dones era el seu matapenes i passaven de l'ampolla de l'Aigua del Carme a la bóta de vi del celler. Iniciant-se així a l'alcohol.
Maria Castro
M'agrada molt la descripció de la fugida que es produeix en el dol que acompanya l'enterrament del senyor Jaume de Torres.
Maria Castro
