En Pere Clarimon a començament de curs ens va dir que ell llegiria tot el que s'hagués de llegir i que treballaria de valent, però que a l'hora de fer poemes no hi comptéssim perquè no n'havia fet mai. Per això ens alegrem tant dels primers haikús del Pere. I és no podem dir mai: "D'aquesta aigua no en beuré". Felicitats!
PARRUPEJAVA
LA FOSCOR DEL BOSCATGE
NIT DE SILENCI
LLAMPECS MINÚSCULS
SUPERFÍCIE NEGRA
NIT TREMOLOSA
LA NIT FUMOSA
S’ENDINSÀ DINS DE L’EBRE
DE PELL PINTADA
SIRGANT VIATGE
CAIGUÉ LA GARBINADA
L’EMBOLCALLAVA
UNA LLUM DURA
UN ALTIPLÀ DESÈRTIC
SÓN ELS MONEGRES
I VA ESLLISSAR-SE
LA TÈBIA ALENADA.
COMENÇÀ A PLOURE
LES VERGES MÀRTIRS
AL SALÓ RESPLENDEIXEN
L’ÀNIMA CALMEN
UNA GRAN FOSCA
LA NAU EMBOLCALLAVA
LA TACA NEGRA
LES POLLANCRADES
A LA TARDOR DAURADA
RIBEREJAVEN
ENTRÀ SETEMBRE
ESTOL DE FULLES MORTES
L’EBRE PORTAVA
Pere Clarimon
10 d'abril de 2008
dijous, 17 d’abril del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada