Tankas. Capítol VI

Quan el vell Nelson
cap al cafè tornava,
el sacsejaven
visions d'altres dies,
d'enyor i de tristesa

Records trobava
en les fotografies,
que el trasbalsaven
amb nítides imatges,
desdibuixades d'altres.

Li apareixia
l'Arquimedes Quintana
estès a terra.
Dins el llaüt tornava
el seu cos sense vida.

Quedà sense esma,
unes fredors intenses
el corprenien.
Absent durant la vetlla
enmig de la conversa

Després, de sobte,
el dolor va colpir-lo,
quan l'enterraven
sentí una buidor fosca,
gèlida, insondable.

Més tard, a casa,
la nit es va fer llarga;
tornà vers l’Ebre,
veié com es trencava
el seu lligam amb l’aigua.

M Assumpta Gannau

Fotografies
arrugades, grogoses,
que rememoren
moments perduts per sempre
que el nostre cor enyora.

Calor implacable
no bufa un alè d'aire.
El matxo sirga;
per la ribera dreta
remunta el llaüt l'Ebre.

Júlia Quintana
s'acomiada de Nelson
i el cor li trenca.
Sentiments purs que brollen
i l'amaren per sempre.

Sants, santes, verges,
petits dimonis i àngels,
llençats a l'Ebre.
Fusta policromada
que l'aigua podriria.

Mercè de Lasa

Els dos rius: l'Ebre i el Segre. Primeres tankas

El riu Segre és per a mi un riu molt familiar, ja que m'hi banyava sovint els estius quan anava uns dies a Oliana, el poble de la meva mare. Llavors era el meu riu, l'únic riu de debó que coneixia. Sabia que era un afluent de l'Ebre però confeso amb vergonya, que he ignorat fins ara que s'hi uneix just a Mequinensa, i el fatal destí de l'antic poble que tan bé descriu Jesús Moncada.

L'Ebre és un riu amb majúscules que conec una mica per haver estat a molts llocs per on passa: Zaragossa, Mora d'Ebre, Benifallet, Miravet, Tortosa, Amposta i el famós Delta, i ara espero amb impaciència visitar Mequinensa per fer-me càrrec del paisatge que inspirà la novel·la, encara que la construcció del pantà l'hagi transformat. Quan sigui allà pensaré en el poble que hi ha sota l'aigua, i suposo que sentiré una mena de calfred evocant les històries de "Camí de Sirga".
------------------------------
TANKAS DELS DOS RIUS
------------------------------
Estimat Segre,
piscina d'infantesa,
aigua enyorada;
el sentiment retorna
llegint Jesús Moncada.
---
Poderós Ebre,
el teu cabal envegen
les gents foranes.
Els qui per tu es barallen,
manllevarien t'aigua.
---
Oh Mequinensa!
dos rius amics t'abracen.
Encara ploren
els carrers i les places
d'abans de la negada.

Francina Gili

Tankas capítol V

L'enterrament de l'agutzil

En l'agonia
bramà, proclamà, l'home,
el seu delicte.
Nit tenebrosa, negra
dràcula de comparsa.

Cel vinós, boira,
fred, tremolor, paüra,
l'avern es bada,
s'obre i tanca, misteri,
terra sobre la fossa.

Josefina Vendrell

Haikús del capítol V

HAIKÚS
----------
A can Salleres
els marits no duraven,
sempre es morien.

Malastrugança
perseguia els Saboga:
s’embarrancaven.

Com si triessin
els dijous la dinyaven
a can Quintana.

Valuoses vetes
els Oliver ensumaven.
Quina troballa!

D’estèrils eugues
Castelló duia fama.
Eren bacives.

Banyes portaven
els homes de can Mora.
Fatal condemna!

Francina Gili

Si tornaves...

Lletra i música de Josep Tero

El Nelson hauria pogut dedicar aquesta cançó al vell Arquimedes Quintana.
Capítol V de la segona part