Tankas. Capítol VI

Quan el vell Nelson
cap al cafè tornava,
el sacsejaven
visions d'altres dies,
d'enyor i de tristesa

Records trobava
en les fotografies,
que el trasbalsaven
amb nítides imatges,
desdibuixades d'altres.

Li apareixia
l'Arquimedes Quintana
estès a terra.
Dins el llaüt tornava
el seu cos sense vida.

Quedà sense esma,
unes fredors intenses
el corprenien.
Absent durant la vetlla
enmig de la conversa

Després, de sobte,
el dolor va colpir-lo,
quan l'enterraven
sentí una buidor fosca,
gèlida, insondable.

Més tard, a casa,
la nit es va fer llarga;
tornà vers l’Ebre,
veié com es trencava
el seu lligam amb l’aigua.

M Assumpta Gannau

Fotografies
arrugades, grogoses,
que rememoren
moments perduts per sempre
que el nostre cor enyora.

Calor implacable
no bufa un alè d'aire.
El matxo sirga;
per la ribera dreta
remunta el llaüt l'Ebre.

Júlia Quintana
s'acomiada de Nelson
i el cor li trenca.
Sentiments purs que brollen
i l'amaren per sempre.

Sants, santes, verges,
petits dimonis i àngels,
llençats a l'Ebre.
Fusta policromada
que l'aigua podriria.

Mercè de Lasa