M'agrada molt la descripció de la fugida que es produeix en el dol que acompanya l'enterrament del senyor Jaume de Torres.Al crit de "és un gos rabiós" l'autor mou la multitud d'una forma molt divertida. Així tenim: "les tripulacions dels llaüts a les botigues, els qui s'atrinxeren a la sagristia, la dona de l'Estanislau que s'amaga a la trona ..."
Però el que trobo més enginyós és on fa que s'amaguin: les autoritats, els polítics, el capellà... (podríem dir les forces vives del poble) a la garjola ! La senyora Isidora s'amaga al confessionari, on segons les males llengües s'ho feia amb el capellà; on es podia amagar millor? Així ja queda tot perdonat ! Qui tenia les claus del magatzem de l'Ajuntament on s'hi van trobar les finísimes calces?... L'alcalde, l'agutzil...vés a saber !
I el taüt del Sr Jaume Torres que va ser atropellat pel bombo de l'orquestra? Qui ho podia fer millor !
Maria Castro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada