Petges sotmeses
que un dia foren vida,
són fantasia.
I, cada dia,
quimera no oblidada,
amb melangia.
Records somnien:
els rius alegres canten
I els llaüts salpen.
Els llaüters, mentre,
vora l’aigua sirguen
i els rius esguarden.
Arrels colgades
de vila submergida
mirant enlaire.
És Mequinensa
tota amarada d’aigua
que espera, espera...
Lluïsa Guardiola
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada