De cop em sento perduda
entre fragors i foscors
d'un passat no gaire llunyà
d'una memòria que no és la meva.
Veig esfilagar-se el temps
la crònica anunciada
de la fi de Mequinensa
tot travessant els seus carrers i carrerons
empolsits per aquella pell d'ombra
on els dies transcorren
amb una pau tremolosa
que envaeix tot el que toca.
Les primeres vermellors de l'alba
els llaüts amarrats als moll silenciosos
els retrats de familia
les tertúlies del cafè del Moll
udolen en mi
fent-me passadisos
movent-me sortosament
descompassant-me amb la seva ràfega.
Així doncs, sense adonar-me
del què ni del com
un tel aquest cop invisible
m'envolta sinuosament
en una equiescència il·limitada
que m'empeny corrent avall
per la Ribera del Segre
a la descoberta d'una història
que batega entre fragors i foscors
d'un temps passat
d'una memòria que no és la meva.
Novembre 2007.
Mª Carme Roig.
divendres, 9 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada