Extractes de regalèssia.

De cop em sento perduda
entre fragors i foscors
d’un passat no gaire llunyà
d’una memòria que no és la meva.

Veig esfilagar-se el temps
la crònica anunciada
de la fi de Mequinensa
tot travessant el seus carrers i carrerons
empolsinats per aquella pell d’ombra
on els dies transcorren
amb una pau trèmola
que envaeix tot el que toca.

Les primeres vermellors de l’alba,
els llaüts amarrats als molls silenciosos
els retrats de família,
les tertúlies del café del Moll
udolen en mi
fent-me passadisos
movent-me sortosament
descompassant-me amb la seva ràfega.

Així, doncs, sense adornar-me
del què ni del com
un tel, aquest cop invisible,
m’envolta sinuosament
en una aquiescència il·limitada
que m’empeny corrent avall
per la Ribera del Segre
a la descoberta d’una història
que batega entre fragors i foscors
d’un temps passat
d’una memòria que no és la meva.

M. Carmen Roig