Visita cultural a Mequinensa

AGRAÏMENT A LES AUTORITATS, DONES I AL POBLE DE MEQUINENSA:

Sens dubte les expectatives de Mequinensa es van complir i amb escreix ... En cap moment em va passar pel cap de dubtar del fantàstic dia que passaríem el divendres dia 28. Com sempre
l' organització impecable, tot preparat minuciosament.

Ho esperava ansiosa, com una criatura que la nit abans de marxar de colònies amb l’escola no pot dormir d’emoció, esperant que la nit passi ràpid per pujar molt de pressa a l’autocar i arribar, encara més ràpid, ja, al lloc! (Pot ben ser l'emoció que hauria sentit, ja que que de petita no ho havia pogut fer mai).

Així va ser, però un cop més la realitat va superar les meves expectatives. Vam arribar, i quina arribada.... totes les autoritats, l'Alcaldessa Magda Godia, la Regidora de Cultura Lourdes Ibarz i el seu marit Carlos, la germana del Jesús, Rosa Maria Moncada, la professora i les dones del grup de Lectura de l'Associació “La Dona” de Mequinensa ja estaven esperant-nos.

Elles estaven emocionades per la feina que fem amb “Camí de sirga” i jo no donava crèdit a la riquesa literària que tenen, algunes varen dir que se l'havien llegit tres i quatre vegades. Les ganes que estant posant en recuperar aquesta memòria històrica, les vivènces en primera persona de les dones que desinteressadament ens van voler contar la pròpia història i els topònims, i, a més, el fet d' ensenyar-nos-ho tot plegat amb fotografies de l'època, és una experiència única, que no té preu... Mil gràcies al testimoni de la “Rosa Maria Moncada”per acceptar la invitació de l'Escola en uns moments tan difícils per ella, una vegada més gràcies, Rosa Maria, per l'escrit del Jesús que vam poder sentir emocionades. No m'agradaria deixar-me a ningú per això només puc dir-vos:"Gràcies a tothom per la vostra valuosa aportació i per haver gaudit amb nosaltres d’aquest dia tan especial !"

He de fer menció de l’emotiu moment que personalment vaig viure. Quan vam introduir a l'urna escrits, tankas, pensaments ... per enterrar-los al costat de les cendres del Jesús Moncada. Quin moment més bonic per guardar-lo al racó de la memòria, no trobeu? Només em queda dir-vos ... un "fins un altre". Us esperem amb il·lusió, l'Escola de la Dona és casa vostra.

Maria Castro