![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6w82DuBbm6r-xlapgZIKK9FBb4dfaPaZHRV1qWLemtoe2vca89ngJ9DZVZgtS65LxFshr4MqPOMQ_T462HKiDIpqEQm9ASx0vI3IUcsuxOTUGQ7GarHb50sv7A9uy_uTbZ4PgCrc1uSxe/s400/picasso_jacqueline1954.jpg)
Va recolzar el front al vidre amb la mirada buida, perduda enllà del finestral. Havia esperat en va que el telèfon sonés. L'agitació interior que la trasbalsava i l'havia fet anar amunt i avall de la sala, mirant incrèdula a cada passada les manetes del rellotge, havia donat pas a una lassitud extrema: no es podia enganyar per més temps, no el tornaria a veure.
M. Carmen Juan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada