Ahir, dimecres 24 d'octubre, amb una quarantena d'alumnes que treballen la novel·la Camí de sirga, vàrem anar al teatre Alegria de Terrassa a veure l'obra L'aigua, basada en textos de Jesús Moncada. Abans de l'espectacle vam tenir prou temps per poder visitar l'exposició "d'embrions incerts a calaveres atònites" de Jesús Moncada.
L'univers pictòric de Moncada segons Francesc Roig "es tracta d'una estètica dura, de vegetació buida, com un tronc foradat permanentment pel llast de la història. (...) És la Mequinensa viscuda, però desposseïda del viure. (...) Carcasses de memòria(...) Són rostres morts, sense ulls i sense boca: despresos d'identitat. No hi ha camins de retorn (...) Tot queda sotmès a la negra nit del silenci sota el mirall de la quietud. Tot està sotmès al clot de l'oblit permanent."
L'aigua, segons Teresa Ferré, "és un espectacle de format menut i calat profund. (...) Una escenografia que representa un vell cafè. És l'espai encertadíssim per on desfilen
l'entranyable jutge Crònides, la beata Berta i el secretari del jutjat Mallol Fontcalda. Una dramatúrgia plantejada per mantenir l'essència del narrador fent parlar els seus personatges a través d'històries que s'entrellacen a ritme de música popular.(...) La protagonista de l'espectacle és la paraula endimoniada de l'autor. Però no tindria la força del resultat sense aquest repartiment que ha interioritzat perfectament el to irònic i alhora trist del seu creador.(...)".
Cap a les vuit del vespre, vam sortir del centre d'Arts Escèniques de Terrassa amb les històries del món mític de Moncada integrades dins nostre, com esquinçalls d'estones viscudes. Segur que l'experiència d'ahir la tarda ens ajudarà a comprendre millor l'obra en la qual ens estem endinsant.
L'univers pictòric de Moncada segons Francesc Roig "es tracta d'una estètica dura, de vegetació buida, com un tronc foradat permanentment pel llast de la història. (...) És la Mequinensa viscuda, però desposseïda del viure. (...) Carcasses de memòria(...) Són rostres morts, sense ulls i sense boca: despresos d'identitat. No hi ha camins de retorn (...) Tot queda sotmès a la negra nit del silenci sota el mirall de la quietud. Tot està sotmès al clot de l'oblit permanent."
L'aigua, segons Teresa Ferré, "és un espectacle de format menut i calat profund. (...) Una escenografia que representa un vell cafè. És l'espai encertadíssim per on desfilen
l'entranyable jutge Crònides, la beata Berta i el secretari del jutjat Mallol Fontcalda. Una dramatúrgia plantejada per mantenir l'essència del narrador fent parlar els seus personatges a través d'històries que s'entrellacen a ritme de música popular.(...) La protagonista de l'espectacle és la paraula endimoniada de l'autor. Però no tindria la força del resultat sense aquest repartiment que ha interioritzat perfectament el to irònic i alhora trist del seu creador.(...)".Cap a les vuit del vespre, vam sortir del centre d'Arts Escèniques de Terrassa amb les històries del món mític de Moncada integrades dins nostre, com esquinçalls d'estones viscudes. Segur que l'experiència d'ahir la tarda ens ajudarà a comprendre millor l'obra en la qual ens estem endinsant.
