dissabte, 5 d’abril del 2008

Haikú i tanka del capítol 5.3



Mercè de Lasa

Porrera (Mequinensa)


Dediquem aquesta cançó a la vila de Mequinensa, a Jesús Moncada i al Nelson (protagonista d'aquest capítol). Però quan la cantem adaptarem uns quants mots. Canviarem les paraules “Molló, Teixeta, Marrades, Sentiu...” per les que ens acostin més a Mequinensa “Molls, Ebre, llaüts...”

Estimo aquesta terra
com una amant fidel i ardent,
aquesta terra meva
que cada jorn m'encén i em pren,
pell a pell ens compartim,
cos a cos ens aprenem
i el desig ens manté vius els somnis.

Aquesta terra adusta,
mirada bruna i llavis plens,
la sento en el meu ventre
com si dins meu hi fes arrels,
tornaveu de solituds,
pas a pas la reconec
i en l´amor la sento altiva i tendra.

La meva terra em porta
camins enllà de mi mateix,
reposo quan la miro,
quan en sóc lluny tot m'entristeix,
solc a solc la sento endins,
pel desig se´m fa present
que el meu cor sense ella no batega.

Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, 1995.

dijous, 3 d’abril del 2008

VISITA A MEQUINENSA


TANKAS

Jesús Moncada,
gran geni de les Lletres,
just homenatge
amics i gent forana
plegats vàrem rendir-te.

Feliç trobada!
El poble que estimares
ens esperava.
Jornada memorable
l'amor es respirava.

Aquest gran dia
els nostres ulls veieren
què t'inspirava.
El teu gran escenari
real es convertia.
.
Amb els teus llibres
un univers creares.
Ficcions amigues
d'un poble, Mequinensa,
protagonista, l'aigua.
.
Carrers fantasmes.
indrets que s'intuïen,
Restes de pedres.
El nostre imaginari
cases reconstruïa.
.
Bressol d'un geni,
les aigües t'acaronen.
Ets vila nova
però del record no esborres
aquella vila vella.

Junts vam reviure
el goig per la lectura.
Amics i amigues,
regidora i Alcaldessa,
mercès per la rebuda.

Madamfransuà - Francina Gili

Introduïm-nos a tots els racons del bloc

Encara estem sota els efectes de la ressaca d'emocions viscudes a Mequinensa. No oblidarem mai el dia que ens van regalar l'Alcaldessa, la Regidora de Cultura, la Rosa M. Moncada i les persones del Grup de lectura de la Dona mequinensana. De mica en mica ens anirem desvetllant i ho podrem anar explicant tot plegat.

De moment, per començar, visiteu la pàgina web de Mequinensa, a continuació, haureu de fer moltes parades obligatòries a diversos blocs per poder llegir: els poemes excel·lents de la Josepa Vendrell, la "Memòria d'un record" de la Rosa Vila (tan lligat a la novel·la), el record d'estels (cosit al llumí i al Nelson) i les tankas de la M. Carmen Juan, les reflexions de la Francina Gili, "La contradicció" de la Dolors Cerdanya (inspirada en la Carlota Torres), la imatge de l'Ebre de la Mercè de Lasa; el dietari, els resums, el lèxic, les expressions col·loquials, els recursos literaris; tingueu en compte, també, que s'han publicat nous vídeos: el Pere Clarimon, la M. Carme Juan i la Maria Castro (sobre el viatge a Mequinensa).

A partir d'ara "Camí de sirga" no serà la mateixa novel·la d'abans del viatge; esdevindrà, encara, més entranayable.

Matinada a l'Ebre


"De matinada, mentre el riu s'encenia amb les primeres rojors d'un sol mandrós, tothom pogué veure el transbordador immòbil al mig de l'Ebre..."
Camí de Sirga (Cap. 6.3)

Mercè de Lasa

Visita cultural a Mequinensa


AGRAÏMENT A LES AUTORITATS, DONES I AL POBLE DE MEQUINENSA:

Sens dubte les expectatives de Mequinensa es van complir i amb escreix ... En cap moment em va passar pel cap de dubtar del fantàstic dia que passaríem el divendres dia 28. Com sempre
l' organització impecable, tot preparat minuciosament.

Ho esperava ansiosa, com una criatura que la nit abans de marxar de colònies amb l’escola no pot dormir d’emoció, esperant que la nit passi ràpid per pujar molt de pressa a l’autocar i arribar, encara més ràpid, ja, al lloc! (Pot ben ser l'emoció que hauria sentit, ja que que de petita no ho havia pogut fer mai).

Així va ser, però un cop més la realitat va superar les meves expectatives. Vam arribar, i quina arribada.... totes les autoritats, l'Alcaldessa Magda Godia, la Regidora de Cultura Lourdes Ibarz i el seu marit Carlos, la germana del Jesús, Rosa Maria Moncada, la professora i les dones del grup de Lectura de l'Associació “La Dona” de Mequinensa ja estaven esperant-nos.

Elles estaven emocionades per la feina que fem amb “Camí de sirga” i jo no donava crèdit a la riquesa literària que tenen, algunes varen dir que se l'havien llegit tres i quatre vegades. Les ganes que estant posant en recuperar aquesta memòria històrica, les vivènces en primera persona de les dones que desinteressadament ens van voler contar la pròpia història i els topònims, i, a més, el fet d' ensenyar-nos-ho tot plegat amb fotografies de l'època, és una experiència única, que no té preu... Mil gràcies al testimoni de la “Rosa Maria Moncada”per acceptar la invitació de l'Escola en uns moments tan difícils per ella, una vegada més gràcies, Rosa Maria, per l'escrit del Jesús que vam poder sentir emocionades. No m'agradaria deixar-me a ningú per això només puc dir-vos:"Gràcies a tothom per la vostra valuosa aportació i per haver gaudit amb nosaltres d’aquest dia tan especial !"

He de fer menció de l’emotiu moment que personalment vaig viure. Quan vam introduir a l'urna escrits, tankas, pensaments ... per enterrar-los al costat de les cendres del Jesús Moncada. Quin moment més bonic per guardar-lo al racó de la memòria, no trobeu? Només em queda dir-vos ... un "fins un altre". Us esperem amb il·lusió, l'Escola de la Dona és casa vostra.

Maria Castro

Ajuntament de Mequinensa

L'Ajuntament de Mequinensa publica a la seva web, la visita de l'alumnat de l'Escola de la Dona que treballa el llibre "El camí de sirga" de Jesús Moncada.
Llegir la notícia

VIATGE A MEQUINENSA: Haikús encadenats


On son les cases?
Cases enderrocades
cases molt recordades.

La vila nova
de la vella és la filla.
Segueix la vida...

Tots se l’estimen
la vella Mequinensa
al cor la duen

Ells ho transmeten
a tothom a qui en parlen.
Quina riquesa!

Carme codorniu