dissabte, 26 de gener del 2008

Sonet d'admiració als altres blogs de la classe

Als blogs he mirat, fent una volta,
quina admiració, quina bellesa!
He quedat granment enlluernada,
i, m'ha entrat un poc de gelosia.

El tema informàtic no domino
en aquest grau. M'hi trenco el coco,
i per més que maldo, no reïxo,
és un escull que encara no venço.

Als déus docents demanaré ajuda,
no dubto gens que em serà donada,
brollarà la imaginació meva

com deu inesgotable, creativa,
i faré plana darrera plana,
fins que el disc dur ple, petarà: BOIRA!

Josepa Vendrell

Haikús del capítol IV

Aigua de pluges
que aviven el riu Ebre,
del Castell baixen

Carlota Torres
els records traspapera,
trombó no toca

Festa esbandida
per la mort ombrejada,
segueix la festa

Al peu d'un cingle
el pit li travessava
l'Arnau moria.

Maria castro

dijous, 24 de gener del 2008

Passegeu-vos pels blocs d'alumnes

A més de tot el que es publica al bloc de la classe, no deixeu de mirar atentament els blocs personals.

Al bloc de la Maria Castro, per exemple, hi ha una exposició sobre Mercè Rodoreda, així com la notícia sobre una futura sèrie sobre la novel·la que vam treballar: "Les veus del Pamano".

En Pere Clarimon ens mostra una fotografia de la coral de l'Escola de la Dona.

La Jossie Casanova i la Josepa Vendrell han publicat fotos dels dos rius de Mequinensa, totes dues molt interessants.

Llegim els poemes de Sagarra i de Martí i Pol que la Rosa Vila ha relacionat amb "Camí de sirga". I l'explicació dels haikús a càrrec de Màrius Serra. La Rosa, poeta de cap a peus, ha començat a fer una colla d'haikús encadenats per a cada capítol, de manera que configuren un resum de cada caítol. Fixeu-vos-hi.

Al prolífic bloc de la Mercè de Lasa hi ha unes excel·lents llistes d'expressions col·loquials i de recursos literaris de cada capítol. És un material que endreçarem i publicarem per tal que hi pugueu accedir. No deixeu de mirar les deu imatges del poble vell.

La Josepa Vendrell ha encetat una recerca molt interessant sobre el tema de "l'aigua" a les sardanes, ha relacionat l'aigua de l'Ebre amb les diverses aigües del nostre país.

La M. Dolors Figueras fa un dietari de la classe intel·ligent, amorós i irònic. Hi reconeixerem els nostres batecs.

Els resums de cada capítol de la novel·la de l'escriptora, ja li podem aplicar aquesta categoria, Francina Gili, els ordenarem juntament amb els haikús de la Rosa Vila i també hi tindrem accés directe.

Als reculls d'alumnes d'altres classes podem consultar el lèxic que investiga la Laura Trovò. Aquest material tan útil també l'ordenarem i l'enllaçarem.

Es van ampliant els diversos apartats. Per exemple, hem afegit tot d'escrits a "Remolí de records". Llegiu-vos-els.

Gràcies a tothom,

Un record traspaperat

Malgrat la justesa amb què la senyora Carlota de Torres creia situar-lo en l'espai i en el temps era, sens dubte, un record traspaperat.

"Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d'aquella nit. Unes vegades l'evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l'Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval..."
Camí de sirga

Mercè de Lasa


RECORD TRASPAPERAT

_Com ha canviat el carrer! De fet, es podria dir que no hi queda quasi cap botiga de quan hi vivíem._Oh sí! Sembla un altre. Mira, aquí, en aquesta sabateria abans hi havia una papereria. Les vegades que hi havíem anat! Te'n recordes d'aquella dependenta amb ulleres de cul de got? Encara em sembla que la veig, semblava una setciències. Com ens en rèiem!
_I aquí abans hi havia un matalasser, i allà la botiga d'estilogràfiques on vam comprar la Parker, i allà..._ Ens ho passàvem bé, la meva germana i jo, aquella tarda en que vam decidir anar a comprar pels carrers del nostre antic barri. Li feia il·lusió l'inventari nostàlgic d'establiments fantasmes que anàvem fent mentre caminàvem. De cop, va aturar-se davant d'una botiga de moda jove. _I aquí... això abans era una perfumeria, ho recordo molt bé... "La Oriental" es deia; la mama hi comprava colònia a granel, te'n recordes? _inquirí amb ulls brillants, entendrits per l'evocació de la mare.
No vaig gosar aclarir que allò abans era una merceria i que la perfumeria estava situada sis o set cases enllà. Al cap i a la fi, quina importància tenia que la botigueta fos més amunt o més avall; descobrir-li que duia el record traspaperat, tan sols hauria servit per estroncar l'instant irrepetible.
_És clar que me'n recordo _ vaig apressar-me a contestar, tot reprenent el passeig_ I de la bona oloreta que feia també.
-------
HAIKÚ
El temps no esborra,
els vells records no es perden:
es traspaperen.

Francina Gili

dimarts, 22 de gener del 2008

Les primeres tankas

Els rems a l'aigua
remant tots a l'uníson:
quin gran silenci.
Tot navegant per l'Ebre
riu avall tots lliscaven.

La flor bonica
ben gran i acolorida
sembla l'ombrel·la
vorejant la ribera
del gran i plàcid Ebre.

Tankas col·lectives, alumnes tarda

A la vila de Mequinensa. Haikús encadenats












Petges sotmeses
que un dia foren vida
són fantasia.

I cada dia
quimera no oblidada
amb melangia.

Records somien:
els rius alegres canten
els llaüts salpen.

Els llaüters, mentre,
vora el riu sirguen
i els rius esguarden.

Arrels colgades
de vila submergida
mirant enlaire.

És Mequinensa
tota amarada d'aigua
que espera, espera...

LLuïsa Guardiola