dissabte, 17 de novembre del 2007

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

... l'assabentaren de les notícies que tenien tothom en suspens: un príncep hereu havia estat assassinat a trets en un lloc llunyà anomenat Sarajevo i, a la vila, algú, no sabien qui, acabava de disparar contra el senyor Jaume de Torres.

¿No hi havia alguna manera -arribaven a preguntar-se en secret els capitosts cavil·losos del Casino de la Roda- de fer-la durar sempre?

Camí de sirga

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte armat a escala internacional que tingué lloc de 1914 a 1918.

Antecedents:
Del 1904 al 1914 es produïren un seguit de crisis degudes, d'una banda, a la rivalitat franco-alemanya i, de l'altra, a la competència dels governs de Viena i de Moscou per l'hegemonia dels Balcans. La Gran Bretanya intervingué en aquestes rivalitats, interessada a conservar el seu predomini com a potència imperialista. Es feren dues coalicions: una formada per Gran Bretanya, França i la Rússia tsarista i l'altra, per Alemanya (junt a Itàlia que a darrera hora, però, es passà al bàndol contrari) i per la monarquia austro-hongaresa.

El conflicte:
L'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, príncep hereu de la corona austríaca, el 28 de juny de 1914, féu que Viena llancés un ultimàtum a Sèrbia que fou rebutjat. Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia (28/7) que rebé l'ajut de Rússia. Alemanya declarà la guerra a Rússia (1/8) i a França (3/8), alhora que els seus exèrcits violaven el territori de Bèlgica -neutral-, pretext que prengué la Gran Bretanya per intervenir-hi (4/8). Posteriorment s'aferiren als imperis centrals Turquia i Bulgària. Es posaren a favor dels aliats: el Japó, Itàlia, Romania, Portugal, els Estats Units i Grècia.

El fracàs absolut de l'emperador alemany Guillem II desencadenà la revolució a Alemanya el novembre del 1918. El nou règim republicà alemany acceptà les condicions aliades per a una pau de compromís i l'11 de novembre fou firmat l'armistici. Les exigències franceses de reparacions donaren lloc al tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.

FRANCESC FERRER I GUÀRDIA

Quan era a punt de celebrar-se el judici, la commoció internacional creada per la repressió ferotge de Barcelona i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia (...) aconseguiren la tornada dels detinguts, que, amb el veterà de Tetuan al front, desembarcaren en silenci al moll de les Vídues.

Camí de Sirga

Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer a Alella el 10 de gener de 1859. Fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària.Va escriure l'obra que du per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics. Va fundar la "Lliga Internacional per a l'educació racional de la infància"Va ser acusat d'haver estat l'instigador de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona l'any 1909 i declarat culpable davant un tribunal militar. El dia 13 d'octubre de 1909 va ser executat en la presó del castell de Montjuïc.Poc després de la seva mort es van obrir arreu del món diverses Escoles Modernes, inspirades en la seva pedagogia.

divendres, 16 de novembre del 2007

Haikú col·lectiu

Figura arnada
calavera groguissa
empolsinada.

Blocs matí
16 novembre 2007

Haikús de Maria Aguadé

Aigües que neguen
Uns ulls cansats de plànyer
Temps de bonança.

Pedra mullada
Jocs closos de pupil·les
Temps sota l’aigua.

Cafè dels pròcers
On amb les vides juguen
Com vulgars fitxes.

Vida estroncada
Que abans d'hora finada
Orfes deixava

TRAPELLERIES

Els aprenents del taller d’irisar
postes de sol, brivalls, van decidir
tenir iniciativa: jugar
directament, els núvols acolorir.

En veure que el Sol iniciava
el declivi vers on feia falta,
agafaren tots els pots de pintura
i vinga d’escampar colors: magenta,

verds, roses, grisos, violetes així,
daurats i argentats! Quin gaudi !
Simfonia gloriosa del Diví.

El Sol se n’ha anat i la facècia
hermosa facècia, ha finat.
Gràcies, podríeu repetir demà.


Josefina Vendrell
1 de novembre de 2007

LA MEMÒRIA

Quanta inquietud porta la memòria,
quina aventura reviure el passat.
Desitjos antics, tristors, dols i joies,
sentiments perduts que el temps no ha esborrat.

Resistiu eterna enmig de la boira,
el tranquil present veniu a torbar.
Ombres d'un passat, tossuts testimonis,
llars del pensament voleu habitar.

Records per l'absència d'una veu amiga,
enyors que colpegen, indrets estimats,
frisances ocultes, tendres melangies,
m'heu fet com sóc ara, m'heu configurat.

Mestressa i senyora de vostra existència,
viviu perquè hi sóc i amb mi heu de morir
però mentre hi sigui
mai res ni ningú us podrà apagar.

Francina Gili
8-11-07

Haikú

El vi encenia
en rojor vigorosa
cristall d’ampolles.

Entre tota la classe
7 de novembre de 2007

Haikú (2)

Carbó, nit negra
sol i vent de la terra
és Mequinensa.

Maria Aguadé
7 de novembre de 2007

dijous, 15 de novembre del 2007

HAIKÚS dels diversos capítols que treballem

Primer capítol

Retruny sinistre,
núvols de polseguera,
records de cendra.

Segon capítol

Les Verges Màrtirs
en el saló lluïen
falsa puresa.

Tercer capítol

Tombes perdudes
sota africana terra,
ossos anònims.

Quart capítol

La guerra encesa
animava la vila,
duia riquesa.

Francina Gili
14-11- 2007

Jesús Moncada

Jesús Moncada

Aquest dibuix, autoretrat, Jesús Moncada el féu el 1981 en la dedicatòria a una seva amiga d’ Històries de la mà esquerra i altres narracions.

Pere Calders en el pròleg d’aquest llibre conta que Moncada, en els primers anys de viure a Barcelona, “es presentava a si mateix com a un jove bàrbar, un xic ferotge, com si es proposés reforçar amb paraules la seva pilositat facial: una abundosa barba negra i un bigoti que hi fa joc”.

Lourdes Granados

L'Aigua


Un grup format per una bona part dels alumnes de CATALÀ: BLOCS, acompanyats per la professora Dolors Vinyoles, vam anar el dia 24 d'octubre a Terrassa a veure l'obra L'AIGUA. Està formada per textos extrets de les novel·les de Jesús Moncada i ambientada a la vila de Mequinensa, situada a la confluència del Segre amb l'Ebre.

És una obra que reflecteix el món d'aquest autor, la riquesa del seu llenguatge i les preocupacions, les pors, les tristeses d'alguns personatges de les seves novel·les, les vides dels quals estan estretament lligades al riu i a la vila.

Em va agradar molt perquè em va ajudar a comprendre l'univers de Jesús Moncada i el drama de la inundació de Mequinensa per construir el pantà. L'obra és alhora trista i divertida, molt ben interpretada i ambientada.

Vam aprofitar aquesta visita a la ciutat de Terrassa per veure l'exposició de dibuixos i pintures del mateix Jesús Moncada, que porta per títol "D'EMBRIONS INCERTS A CALAVERES ATÒNITES". Encara que no va ser la seva principal ocupació, també es dedicà a la pintura i donà forma plàstica a personatges i paisatges insòlits, gairebé surrealistes.

Mercè de Lasa

LA SETMANA TRÀGICA

La gent va secundar l'actitud de Barcelona, agitada pels fets de la Setmana tràgica, impedint la marxada dels tres reclutes destinats al Marroc per defensar-hi els interessos espanyols a les mines del Rif.

Camí de Sirga

La Setmana Tràgica del 1909 va esclatar a Catalunya quan el govern d'Espanya va mobilitzar gran quantitat de reservistes catalans, molts d'ells casats i amb fills, per enviar-los al Marroc a lluitar per defensar els interessos espanyols a les mines del Rif.

L' injust sistema de reclutament, que permetia la redempció per diners, va provocar una reacció popular de rebuig el dia de l'embarcament, amb una vaga general sense cap mena de control. Això va fer que el moviment degenerés ben aviat en una crema generalitzada d'esglésies i convents, alimentada pel discurs demagògic d'en Lerroux, que incitava a l'anticlericalisme.

Aquesta revolta va ser finalment esclafada per l'exèrcit que va responsabilitzar dels fets els anarquistes. Això va comportar l'afusellament sense proves de l'intel.lectual llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia, el 13 d'octubre de 1909.

Origen i motivació: l'oposició al rellançament de l'aventura colonial marroquina promoguda pels interessos miners del Rif.

Dades: any 1909, el punt àlgid va ser del 19 al 25 de juliol.

LA GUERRA DEL FRANCÈS

Una magnífica ullera de llautó, propietat de la família de la Guerra del francès, quan el besavi havia liquidat amb un tret de pistola un arrogant genet napoleònic.

... les tropes de Suchet prengueren la vila i saquejaren el casal.

Camí de sirga

La Guerra del Francès és el nom donat als Països Catalans a la guerra contra Napoleó que tingué lloc des de l'any 1808 fins al 1814.

Com a conseqüència del Tractat de Fontainebleau signat el 27 d'octubre de 1807 entre Espanya i França en el qual s'establia la partició de Portugal, les tropes franceses entraren a Catalunya el dia 9 de febrer de 1808. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat de Barcelona, però el dia 29 ocuparen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.

Els catalans es van rebel·lar contra la invasió francesa, però a poc a poc, la nostra terra (llevat de les Illes) va anar caient en poder dels francesos, malgrat fets d'armes tan heroics com les dues victorioses batalles del Bruc (6 i 14 de juny de 1808).

El 18 de juny de 1808 es constituí a Lleida la Junta Superior del Principat.

Entre maig i desembre de 1809, Girona fou tres voltes assetjada i el 10 de desembre capitulava davant l'exèrcit francès. Durant

l'any 1810 caigueren Hostalric, Lleida, Mequinensa i Tortosa. El juny de 1811 els francesos ocuparen Tarragona i Montserrat i el gener de 1812, Napoleó annexà Catalunya a França.

A mitjans de 1812, Napoleó, amenaçat en altres indrets pels seus enemics coalitzats va haver de començar a retirar tropes d'Espanya i després de la seva caiguda es produí l'evacuació ordenada del territori peninsular, amb la qual finí la Guerra del Francès el 28 de maig de 1814.

LA GUERRA DE CUBA

¿Quan s'havia vist una cosa pareguda? Durant la Guerra de Cuba hi havia hagut un cert moviment però no tenia punt de comparació amb el d'aleshores.

Camí de Sirga

Guerra de Cuba és el nom que van rebre diversos conflictes que es produiren durant la segona meitat del segle XIX entre les autoritats espanyoles i els revolucionaris cubans per tal d'obtenir l'autogovern primer i la independència després de Cuba. Tot i que el conflicte del 1898 és el més conegut com a Guerra de Cuba, el conflicte per la independència cubana començà el 1868 i es va anar allargant fins a la pèrdua de la colònia a mans dels Estats Units el 1898. Concretament la guerra es refereix a qualsevol d’aquests quatre conflictes:

LA BATALLA DE TETUAN

... el llum de la taula del billar es resignà de nou al paper de sempre després d'haver il·luminat una estona el camp de batalla de Tetuan, a les terres del Marroc, l'any 1860

.. que li produïa sovint l'evocació de la figura del vell Arquimedes: els regiments d'infanteria del general O'Donnell...

Camí de sirga

La batalla va tenir lloc a Tetuan, dins de la guerra d'Àfrica o Primera Guerra de Marroc (1859-1860), durant el regnat d'Isabel II.

Antecedents:

Des de 1840, les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins. Arran de la destrucció d'unes fortificacions a Ceuta, els diaris demanaven amb insistència una acció decidida per part del govern que en aquell moment era presidit per Leopoldo O'Donnell, del partit "Unión Liberal". La declaració de guerra a Marroc el 22 d'octubre de 1859 va comptar amb el suport de tots els grups polítics i amb el beneplàcit de França i Anglaterra i va provocar un entusiasme patriòtic com no s'havia vist des de la Guerra de la Independència.

Acció bèl·lica:

El mateix O'Donnell va comandar les tropes que van desembarcar a Ceuta el 21 de desembre. El General Prim, que dirigia el grup de reserva, va avançar fins la desembocadura de Uad el Jelú. Les lluites van continuar i el 31 de gener O'Donnell va començar la marxa cap a Tetuan, amb l'ajuda dels voluntaris catalans mentre Prim cobria els flancs de l'exèrcit. Tetuan va caure finalment en mans espanyoles el 6 de febrer de 1860 i la guerra acabà amb el Tractat de Wad-Ras el 26 d'abril.

A la vila de Mequinensa. Haikús enllaçats

Petges sotmeses
que un dia foren vida,
són fantasia.

I, cada dia,
quimera no oblidada,
amb melangia.

Records somnien:
els rius alegres canten
I els llaüts salpen.

Els llaüters, mentre,
vora l’aigua sirguen
i els rius esguarden.

Arrels colgades
de vila submergida
mirant enlaire.

És Mequinensa
tota amarada d’aigua
que espera, espera...

Lluïsa Guardiola

dimecres, 14 de novembre del 2007

Per una cançó



Haris Alexiou - Maria del Mar Bonet

Dedicada al gran amor de Madamfransuà i també al del Silveri Tona i la Camil·la. Així com als amors d’amagat que es vivien a les nits de l’Edèn.