LA MEMÒRIA

Quanta inquietud porta la memòria,
quina aventura reviure el passat.
Desitjos antics, tristors, dols i joies,
sentiments perduts que el temps no ha esborrat.

Resistiu eterna enmig de la boira,
el tranquil present veniu a torbar.
Ombres d'un passat, tossuts testimonis,
llars del pensament voleu habitar.

Records per l'absència d'una veu amiga,
enyors que colpegen, indrets estimats,
frisances ocultes, tendres melangies,
m'heu fet com sóc ara, m'heu configurat.

Mestressa i senyora de vostra existència,
viviu perquè hi sóc i amb mi heu de morir
però mentre hi sigui
mai res ni ningú us podrà apagar.

Francina Gili
8-11-07