dijous, 15 de novembre del 2007

A la vila de Mequinensa. Haikús enllaçats

Petges sotmeses
que un dia foren vida,
són fantasia.

I, cada dia,
quimera no oblidada,
amb melangia.

Records somnien:
els rius alegres canten
I els llaüts salpen.

Els llaüters, mentre,
vora l’aigua sirguen
i els rius esguarden.

Arrels colgades
de vila submergida
mirant enlaire.

És Mequinensa
tota amarada d’aigua
que espera, espera...

Lluïsa Guardiola