dijous, 17 d’abril del 2008

Els jugadors de cartes del Cafè del Moll

Mentrestant, l'Honorat va convertir-se en espectador assidu de les partides de cartes. Assegut vora els jugadors, observava, escoltava i aprenia amb avidesa no solament els secrets del joc, el que menys li importava, sinó alguna cosa més amagada, un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d'una taula amb el pretext d'unes cartes.
M. Carmen Juan

Viatge a Mequinensa


Jesús Moncada
ens porta a Mequinensa
i ens fa reviure
la vida de la vila
i els seus protagonistes.


El seu paisatge,
conflent entre Ebre i Segre,
té per corona
el castell fortalesa
que de molt lluny s'albira.


La terra seca,
amb hortes d'oliveres.
Les cases noves,
membrança d'aquell poble
que les aigües negaren.

M. Assumpta Gannau

El vell Nelson camina entre les runes de la vila

"La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruïa places, retornava gent, però el vell Nelson s'adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre'l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d'abans. Congregava famílies en llocs erronis, es desencaminava a causa de munts de totxos, bigues trencades, marcs estellats de portes i finestres, ferros de balcons o galeries..."
------
Camí de Sirga (Cap. 2.4)
Mercè de Lasa

HAIKÚS Camí de Sirga

En Pere Clarimon a començament de curs ens va dir que ell llegiria tot el que s'hagués de llegir i que treballaria de valent, però que a l'hora de fer poemes no hi comptéssim perquè no n'havia fet mai. Per això ens alegrem tant dels primers haikús del Pere. I és no podem dir mai: "D'aquesta aigua no en beuré". Felicitats!

PARRUPEJAVA
LA FOSCOR DEL BOSCATGE
NIT DE SILENCI

LLAMPECS MINÚSCULS
SUPERFÍCIE NEGRA
NIT TREMOLOSA

LA NIT FUMOSA
S’ENDINSÀ DINS DE L’EBRE
DE PELL PINTADA

SIRGANT VIATGE
CAIGUÉ LA GARBINADA
L’EMBOLCALLAVA

UNA LLUM DURA
UN ALTIPLÀ DESÈRTIC
SÓN ELS MONEGRES

I VA ESLLISSAR-SE
LA TÈBIA ALENADA.
COMENÇÀ A PLOURE

LES VERGES MÀRTIRS
AL SALÓ RESPLENDEIXEN
L’ÀNIMA CALMEN

UNA GRAN FOSCA
LA NAU EMBOLCALLAVA
LA TACA NEGRA

LES POLLANCRADES
A LA TARDOR DAURADA
RIBEREJAVEN

ENTRÀ SETEMBRE
ESTOL DE FULLES MORTES
L’EBRE PORTAVA

Pere Clarimon
10 d'abril de 2008

ÉS MIRACULOSA L'AIGUA DEL CARME ?

L'Estefania d'Albera bevia Aigua del Carme. Era una manera dissimulada de beure alcohol. En aquells temps s'utilitzava com a remei pel mareig, pel mal de panxa... Per moltes dones era el seu matapenes i passaven de l'ampolla de l'Aigua del Carme a la bóta de vi del celler. Iniciant-se així a l'alcohol.
Maria Castro

Pantans de Mequinensa i de Riba-roja

Vista general dels pantans
Pantà de Riba-roja
Pantà de MequinensaMaria Castro

La fugida precipitada

M'agrada molt la descripció de la fugida que es produeix en el dol que acompanya l'enterrament del senyor Jaume de Torres.
Al crit de "és un gos rabiós" l'autor mou la multitud d'una forma molt divertida. Així tenim: "les tripulacions dels llaüts a les botigues, els qui s'atrinxeren a la sagristia, la dona de l'Estanislau que s'amaga a la trona ..."
Però el que trobo més enginyós és on fa que s'amaguin: les autoritats, els polítics, el capellà... (podríem dir les forces vives del poble) a la garjola ! La senyora Isidora s'amaga al confessionari, on segons les males llengües s'ho feia amb el capellà; on es podia amagar millor? Així ja queda tot perdonat ! Qui tenia les claus del magatzem de l'Ajuntament on s'hi van trobar les finísimes calces?... L'alcalde, l'agutzil...vés a saber !
I el taüt del Sr Jaume Torres que va ser atropellat pel bombo de l'orquestra? Qui ho podia fer millor !
Maria Castro

Tanka, capitol 5

Civil brigada
agosarat tricorni
caigué a la tina
salada d'arengades.
Enjogassada sorna.

Maria Cinta Amenós