dijous, 17 d’abril de 2008

HAIKÚS Camí de Sirga

En Pere Clarimon a començament de curs ens va dir que ell llegiria tot el que s'hagués de llegir i que treballaria de valent, però que a l'hora de fer poemes no hi comptéssim perquè no n'havia fet mai. Per això ens alegrem tant dels primers haikús del Pere. I és no podem dir mai: "D'aquesta aigua no en beuré". Felicitats!

PARRUPEJAVA
LA FOSCOR DEL BOSCATGE
NIT DE SILENCI

LLAMPECS MINÚSCULS
SUPERFÍCIE NEGRA
NIT TREMOLOSA

LA NIT FUMOSA
S’ENDINSÀ DINS DE L’EBRE
DE PELL PINTADA

SIRGANT VIATGE
CAIGUÉ LA GARBINADA
L’EMBOLCALLAVA

UNA LLUM DURA
UN ALTIPLÀ DESÈRTIC
SÓN ELS MONEGRES

I VA ESLLISSAR-SE
LA TÈBIA ALENADA.
COMENÇÀ A PLOURE

LES VERGES MÀRTIRS
AL SALÓ RESPLENDEIXEN
L’ÀNIMA CALMEN

UNA GRAN FOSCA
LA NAU EMBOLCALLAVA
LA TACA NEGRA

LES POLLANCRADES
A LA TARDOR DAURADA
RIBEREJAVEN

ENTRÀ SETEMBRE
ESTOL DE FULLES MORTES
L’EBRE PORTAVA

Pere Clarimon
10 d'abril de 2008