dijous, 17 de gener del 2008

Un aeròstat al cel


El vell Arquimedes Quintana assenyalà amb el braç un punt al cel.
"Nelson i els peons es van girar: els raigs del sol de la tarda tintaven d'or l'esfera d'un globus. Inpel·lit pel vent, l'aeròstat pujava darrere el vaixell per la canal del riu."
Camí de sirga Cap. 3.2

Mercè de Lasa

dimecres, 16 de gener del 2008

Posta de sol a Mequinensa. Trapelleries, sonet

Els aprenents del taller d'irisar
postes de sol, brivalls, van decidir
tenir iniciativa, jugar
directament, els núvols acolorir.

En veure que el Sol iniciava
el declivi vers on feia falta
agafaren tots els pots de pintura
i vinga d'escampar colors: magentes,

verds, roses, grisos, violetes, així,
daurats i argentats! Quin gaudi!
simfonia gloriosa del Diví.

El Sol se n'ha anat i la facècia,
hermosa facècia, ha finat.
Gràcies, podríeu repetir demà.
Josepa Vendrell

Haikús de la lliçó 10

Podrides barques
al saló, foscor negra:
Carmela, fila!

Maria Castro

Llueix mostatxo
Míster Oliver Wilson,
l'anglès flegmàtic.
----
Papers impresos,
velles fotografies,
records grogosos.
----
La vila és morta,
oh Júlia estimada
quan tu la deixes.

Francina Gili


Remuntant l’Ebre
arribava a la vila
el senyor Wilson.

La seva vida
experimentà un canvi
dintre la Fonda.

Era impassible
davant qualsevol dona
menys la Fondista.

La seva feina:
l’estudi geològic
conca de l’Ebre.

Era un tal Bisbe
que va aixecar sospites
per mala pinta.

Oliver Wilson
reconegué el seguici
que al moll baixava.

Esdevenia
la bella Agatoclia
senyora Wilson

Robert rebia
de la Júlia amiga
consells sens mida.

En Robert passa
de casa Jaume Torres
a ca Salleres.

L’única filla
al cap de poc moria.
Robert plorava.

Rosa Vila


L'Estefania,
fadrina llenguallarga,
enceta el tema.

El Romaguera
ha fet cap a la vila,
ja tenim tema!

A la Carlota
el món se li ensorra,
no bada boca.

M. Assumpta Gannau