Petges sotmeses
que un dia foren vida
són fantasia.
I cada dia
quimera no oblidada
amb melangia.
Records somien:
els rius alegres canten
els llaüts salpen.
Els llaüters, mentre,
vora el riu sirguen
i els rius esguarden.
Arrels colgades
de vila submergida
mirant enlaire.
És Mequinensa
tota amarada d'aigua
que espera, espera...
LLuïsa Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada