De l'aigua de l'Ebre a altres aigües. Haikús

Aigua i música. Sardanes encadenades

Del meu riu l'aigua,
l’aigua de Malavella,
aigua Xelida.

Aigua de llana,
la font de la Bona Aigua,
el lliri d’aigua.

Les dones d’aigua,
la dama del paraigua
la gota d’aigua.

Josepa Vendrell

Aigua i música

Contemplar aigua: el mar, un rierol... i escoltar música a l’ensems, sembla que no hi pot haver més festa pels sentits. Són dues sublimacions per a l’esperit: l’aigua entra per la vista, per l’olfacte, per la pell, per l’oïda i la música per la vista, per la pell, per l’oïda, per l’ànima.

Llegir Camí de sirga fa sorgir el neguit, la pruïja de la necessitat de l’aigua: de tenir-la prop, d’escoltar la seva remor, de contemplar-la, de notar-la. La seva fresca visió asserena l’esperit i relaxa el cos. Ja ho diu el vell adagi: l’aigua es font de vida… I de fons una melodia

Una sortida de sol, amb el dia fresc, acabat d’estrenar, el colors del cel són tendres, suaus… I de fons una melodía. I també una posta de sol amb el luxe de la barrija barreja de colors que a poc a poc es van fonent cap la grisor i la nit. L’aigua reflecteix i atrapa per uns instants tanta bellesa de la natura… I de fons una melodía.

Un element de vida, de plaer dels sentits: l’aigua; només podia estar unit a un altre plaer dels sentits: la música. Res millor que notes i notes unides en galanes melodies: sardanes! On flabiols, tamborí, tibles, tenores, trompetes, fiscorns, trombó i contrabaix emeten sons que parlen, que penetren a través de l’oïda, de la pell, dels ossos, fins el racó més íntim del nostre cos, alberg de l’esperit. Escoltades prop d’aigua, fan exclamar com Mn. Costa i Llovera: Oh! vida, oh! noble sort.

Hi ha composicions que reblen aquet pensament:
Del mestre Joaquim Serra la sardana Vora el rierol i les cançons Brollador gentil i Cançó del port.
Aigua avall de Saderra i Puigferrer. Per cert que aquest títol correspon també a un llibre de Josep Ma. Folch i Torres de la primera època, abans del Patufet i de les Pàgines viscudes.

N’he trobat que glossen les virtuts del líquid: com Aigua bona tenim de Camps i Comellas. Aigua de llana de Galdon i Arrué, Aigua del Montseny de Damunt i Ferré, Aigua picant de Casanovas i Gafarot.

Situacions agradables com: Peix a l’aigua de Xandrich i Crosas, El mirall d’aigua de Rigau i Poch, El remoreig de l’aigua de Medina, La cançó del lliri d’aigua de Catulí i Marquès, La font de la Bona Aigua de Segarra i Robert, La frescor de l’aigua d’Enric Ribas, L’aigua del meu riu de Cassanyes i Edo, Notes d’aigua de Pujolar i Jiménez, aquest darrer com si m’hagués endevinat la idea..

Agraeixo de tot cor al senyor Francesc Manaut info@sardanista.cat i al mestre Jesús Ventura de la comissió del centenari de Joaquim Serra, la valuosa informació que m’han facilitat.

Josepa Vendrell