A propòsit de l'escrit de Madamfransuà i de la visita de Rosa M. Moncada

He llegit el text que la Francina dedica al Jesús Moncada i a la seva germana. És un text que he assaborit amb molt de gust, tant per l’explicació que fa del Jesús, de l’obra i de tot el seu voltant, com per la forma. No solament estic gaudint de l’obra d’un escriptor profund i commovedor, sinó també de la companyia de tots els qui feu que aquest bloc sigui quelcom més que una classe per aprendre.

Fins ara, no m'havia plantejat mai la relació de l’autor i de la seva obra d’una manera tan estreta com ho he fet amb Jesús Moncada, tot i que sempre he sentit una admiració molt especial per alguns escriptors que he tingut el plaer de llegir. Per una part, m’ha permès conèixer un tram de la història recent a galop per terres aragoneses de parla catalana. Per altra, tot el ventall de paraules que donen vida pròpia a aquest llibre, i que són per a mi una de les troballes més significatives. A cada dues passes trobo una paraula nova, enriquidora i que em fa sentir petita i alegre a la vegada. Somric perquè faig noves descobertes. És com si anés pel bosc a la tardor, passats uns dies de les primeres pluges quan surten el bolets, i vas arreplegant-los d'un a un, omplint la cistella amb aquella il·lusió! Sóc conscient que, de totes les paraules, només unes quantes quedaran a la meva memòria, però la troballa no sols es limita a uns quants bolets comestibles o verinosos.

Tot i que ja havia llegit alguns relats en català i articles de premsa, aquest és el meu primer llibre en català i estic molt contenta que s'hagi escollit aquesta novel·la tan prolífera en esdeveniments. I em sentò doblement contenta per poder gaudir del llibre des de la vessant de compartir amb tots vosaltres aquestes experiències perquè des de les vostres inquietuds i de la vostra mirada, sóc capaç de treure un profit més substanciós de la lectura i, fins i tot, de la manera d’enfocar alguns aspectes de la vida.

Vull reiterar la meva admiració per Jesús Moncada, per la seva obra, i molt especialment agrair a la seva germana ,Rosa Maria, la seva presència perquè ens ha fet una xerrada tan intensa i emotiva que, de ben segur, no oblidarem. Ha sigut tot un privilegi. Ha transmès un raig de gotetes de pluja en una tarda qualsevol del mes que conclou l’any. Es més que això... Una esperança, una incertesa, un desig, un record que navega en un llaüt, tot virant per la cantonada de la nostra vida. La tarda es fa fosca i ens porta la nit serena gronxant-la en un cordam de bons propòsits. I veig els estels que ens fan l’ullet. Guaiteu-los són allà, sobre nostre, fent-nos un somriure. Que l’any 2008 sigui tan ple de satisfaccions per a tots com la lectura d’aquest Camí de sirga.

Fins ben aviat classe,

M. Carmen Roig