Jorn estalzint-se
els geranis despinta
els estels suren.
M. Dolors Cerdanya
----
Entre silencis
la nit estalzinava
la quieta sala.
---
De color buida
queda la balconada
quan tot s'apaga.
---
Calma nocturna,
sobre les negres aigües
els estels suren.
---
La balconada,
de color despoblada,
en la nit fosca.
---
Embolcallades
d'una tristor endolada,
les raconades.
---
A la gran sala
on la foscor hi regna,
i el color és orfe.
---
Memòria negra,
el fil descabdellaven
ama i minyona.
Francina Gili
La nit, com sutge
els salons enfosquia.
Difuminava
trets i figures.
Calmós, dens, el pare Ebre,
estels mostrava.
Estels suraven
la nit estalzinava
els cors i cares.
Llúcia
La nit calmada,
els estels ja suraven
al calmós Ebre.
Montserrat
Nit que penetres
en despintats geranis
enfosquit l'ànim.
Laura
Per l'Ebre en calma
on molts estels suraven
en la nit negra.
Maria
Estels que miren
la nit estalzinada
i aigua de l'Ebre
Montserrat Alavedra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada