"La vigília enmig d'un capvespre tempestuós que pintava el cel de la vila amb carmins violacis,ors esmorteïts i bromalls negres..."
"Fou un crepuscle ensopit, gens comparable ni tan sols ala mitjana dels que gaudia habitualment la vila; aquell va pujar-lo a mig desfer el vent de mar, la garbinada, per la vall de l'Ebre: les seves rojors havien ensangonat sense vigoria els molls, on es podrien a poc a poc les velles naus de la vila, abans d'esllissar-se riu amunt i entenebrir-se a ponent, com qualsevol dels altres, entre lluentors morades i sense més històries. "
"A la fi, com els altres matins, la llum, quan ja se li empal·lidien les primeres rojors."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada