Tanka del viatge a Mequinensa, fet en esperit

La Josepa Vendrell no va poder venir al vitge a Mequinensa. Però, fixeu-vos-hi, hi era. Dediquem aquest poema a totes les companyes que no hi eren (amb el cos...).




Anit, la bossa.
Llevada a trenc d’alba,
tothom exacte.
Arrencada a l’hora,
i ja som a la ruta!.


Passem comarques.
Entusiasta rebuda,
gent bona, bona,
a desdir. Alcaldessa,
Regidora i poble.

Tornem amb joia
a l’ànima, quin somni!
Sí, un miratge,
hi va anar l’intel·lecte,
el cos, restà en terra.

Josepa Vendrell