![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnNWFD3vwbGqW9AfEyw8gBPDk1Nth3fNL-nke0dkSZxtAjRlC-2JsUINK1a15REO-paLuUEZzClATHGmtzU35d4nSMGN8E_wp3VGAoavW8Rh5jMFMubjg6AE30F3ZzCvfHMiLhkR2zL-sg/s400/Pe%C3%B1a.jpg)
Això no, no era
nostàlgia: miratge.
La neu eterna,
de "Peña Montañesa"
i "Doncella dormida"
lluïa hermosa;
tot mal son s`esvaïa,
visió dolça,
lenitiva animosa,
miracle necessari.
Lluitar i viure
era el fer que, calia,
pols i Monegres
i calitges del Cinca,
oblidar, seguir la taca
seguir el Segre
enlluernador: casa,
sola, en runes,
però, la seva vida,
era definitiva.
Josefina Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada