Anaven per terres aspres
deixant enrere la cremor de la fugida
mentre el sol dominant
inflamava records
que barbotejaven indefallibles.
Els camins
s'anaven fent quotidians
i el batec del seus cors
cap a la vila
ressonava entre els turons,
posseïts per una calitja
germinada de tristor.
Les rodamentes dels vehicles
a preu fet emmudeixen les penes,
alleugerides per la tornada.
Es claven punyents
com la terra ferma
com les oliveres i les figueres
vora el Cinca i el Segre.
Tot s’estavella
contra la quietud tèrbola
de la dictadura.
La gent muda calladament
un aire irrespirable,
un desti negre
un infern de lignit.
M. Carme Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada