Aquest poema el dediquem a Jesús Moncada, al seu “Camí de sirga” i a la gent de Mequinensa. Ell ens ha deixat les paraules i ara té els llavis closos, però els qui hem tingut el privilegi d’assaborir-les comptem amb la nostra veu per escampar-les.
Et deixaré, si vols, la veu
mentre tu tens els llavis closos.
Molt lentament he après els mots
i l’aspre foc que els encadena:
són teus i en canvi et prendré un poc
de la teva llarga tristesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada