Esgaiat Ebre,
les naus trenquen tes aigües
salpen a l’alba.
En la vila adormida
la son fuig de les cases.
Silencis tallen
corrioles i politges.
Desperta’t vila!
Treballs de peonades,
grinyols quan neix el dia.
Nelson escolta
sorolls imaginaris
ple d'enyorança.
Desitjos impossibles,
records sense esperança.
Despert somia.
La por i la incertesa
omplen ses dies.
La vila que estimava
mai més cobrarà vida.
Certesa amarga,
d’un somni, d‘un miratge,
boja quimera.
La nau Verge del Carme
la lenta mort espera.
Enviat per Madamfransuà - Francina Gili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada