Rosa M. Moncada i Vitas Mac Iejewski

El darrer dia de classe abans de les vacances de Nadal, les alumnes d'aquesta assignatura vam tenir el privilegi de comptar amb la visita de dues persones íntimament lligades a Jesús Moncada: la Rosa M., germana de l'escriptor, i Vitas Mac, traductor de l'obra de Moncada al polonès. La Rosa Maria, amb les seves explicacions, ens va obrir una finestra al món del seu germà, però sobretot ens el va acostar gràcies a la seva personalitat càlida, al seu llenguatge amè i enginyós, al retrat d'una família tan afectuosa i vital.

En Vitas ens va fer una aproximació al valor de l'univers literari de Moncada i a la complexitat que representa traduir una obra d'aquestes característiques. També va parlar-nos de la cultura i la llengua catalana, així com d'altres autors catalans que admira, com ara Salvador Espriu. Va ser entranyable comunicar-nos amb una persona amb qui, tot i viure a més de dos mil quilòmetres, vam poder compartir una visió literària i cultural tan estreta.

Dietari de la classe de la M. Dolors Figueres

Finalment ha arribat el dia de conèixer la Rosa M. Moncada. Estic força emocionada; a veure què explicarà.

M’adono que hi ha dues companyes que ja han escrit (i molt, molt bé) les seves impressions de la visita de la Rosa M. Per tant us recomano que visiteu els blocs de la Francina Gili i Rosa Vila que han fet una explicació esplèndida. Felicitats amigues.

Per això, penso que la meva part consistirà a aportar de forma concreta alguns detalls que em vam fer pensar i molt.

Ø Constatar l’estimació que hi havia entre els components de la família Moncada, és una cosa difícil d’oblidar.
Ø Adonar-te de la forma en que la seva germana parla d’ell... Emocionant.
Ø La casa era el punt de convergència de tota la família.
Ø Cadascú tenia el seu espai privat. Què bé, poder tenir el teu propi lloc, alhora que estàs amb tota la família.
Ø Quin respecte que desprèn aquesta actitud assumida per tothom

Ø En Jesús tenia un posat molt seriós.
Ø Oferia seguretat
Ø Persona molt metòdica
Ø Molt perfeccionista
Ø No donava mai res per acabat
Ø Els personatges de les seves novel·les formaven part de la família. Adquirien vida pròpia.
Ø Dedicava una mitjana de quatre anys a editar una obra.
Ø Havia treballat amb en Pere Calders
Ø Tenia un gos que formava un tot amb la família. Tenia el seu espai en el cotxe com un membre més de la casa.

Després de tot això, tan sols puc dir que Catalunya ha tingut la sort de poder comptar amb un gran català que encara que no era fill pròpiament del país, és digne de ser reconegut com una persona que ha estimat aquesta terra i que ha donat molta glòria a la cultura catalana.

La Malena et deu la seva existència i per això et dóna molt sincerament GRÀCIES.

Malena