Gos i sirena
aquell discurs esguerren.
Quin gran ridícul!
Quan el pla es destarota,
el macarró s’emprenya.
-
Trinxeres buides,
filferrades menjades,
cases desfetes.
El dolor de la guerra
deixa l’aigua insensible.
-
La vella barca,
que Neptú s’anomena
li dóna vida.
Quan del riu la rescata
l’antic patró respira.
-
Pobra Malena!
A la vila s’acosta
i en l’Aleix pensa.
El record i la pena
ja mai més no la deixen.
Francina Gili
dijous, 6 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada